Magne III de Noruega: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «'''Magne el Descalç''' (en nòrdic: ''Magnús berfœttr'', en noruec: ''Magnus Berrføtt'') (1073-1103), fill bastard del rei Olaf Kyrre i n...».)
 
Cap resum de modificació
'''Magne el Descalç''' (en [[nòrdic]]: ''Magnús berfœttr'', en [[noruec]]: ''Magnus Berrføtt'') ([[1073]]-[[1103]]), fill bastard del rei [[Olaf Kyrre]] i nét de [[Harald Hardrada]], va regnar com a '''Magne III de Noruega''' del [[1093]] fins a la seva mort.
 
==Regnat==
 
A la mort d'Olaf III de Noruega sense descendència legítima el [[1093]], el regne es va dividir entre els partidaris de Magne i els de [[Haakon Magnusson]], cosí seu i fill legítim de [[Magne II de Noruega]]. Haakon va ser proclamat rei a Trondheim i Magne fou aclamat a Viken. Les dues parts es prepararen per l'enfrontament, però abans d'entrar en batalla Haakon va morir sobtadament i Magne el Descalç esdevinguè rei de tot Noreuga.
 
El [[1101]] es va casar amb Margarida ''Fredkulla'', filla del rei [[Inge el Vell]] de Suècia, en el marc d'un tractat de pau entre Suècia i Noruega. El sobrenom "Fredkulla" significa "donzella de pau".
 
Després de capturar Dublín, Magne va dirigir-se cap al nord a la conquesta de la zona de l'Ulster. Durant una marxa amb el seu exèrcit va caure víctima d'una emboscada dels irlandesos. D'acord amb la saga, una llança li va travessar les dues cuixes, però va continuar llutiant fins que rebé un cop de destral al coll.
 
==Successió==
No va sobreiure descendència de la unió entre Magne i Margarida. A la mort d'aquest va ser succeït de forma conjunta per tres fills il·legítims: [[Olaf Magnusson]], [[Yystein Magnusson]] i [[Sigurd Magnusson]].
 
Despres de la mort de Magne també aparegué [[Harald IV de Noruega|Harald Gille]], que afirmava ser també un fill il·legítim seu i reclamava els seus drets al tron. Harald esdevindria l'any 1130 el rei Harald IV de Noruega.
 
{{Reis de Noruega}}
8.562

modificacions