Diferència entre revisions de la pàgina «Cultura gal·loromana»

m
retocs
m (Robot insereix {{ORDENA:Cultura Galloromana}})
m (retocs)
[[fitxer:Galloroemische grabfiguren museum ingelheim.jpg|thumb|Escultures de tombes gal·loromans al museu d'[[Ingelheim]]]][[fitxer: Sanxay Amphitheatre-2.jpg|thumb|esquerra|L'amfiteatre de [[Sanxay]] (França)]]És el resultat del mestissatge dels substrats [[Celtes|cèltics]] i gàl·lics amb el superstrat romà. La influència romana va ser més llarga a les parts meridionals com a les ciutats de [[Arle]], [[Ciutat d'Autun|Autun]], [[Cassinomagus]], [[Narbona]], [[Nimes]], [[Lió]] i [[Viena del Delfinat]] a les quals els èlits van força romanitzar-se.
 
[[Fitxer:Glimes Tumulus JPG1.jpg|thumb|esquerra|[[Túmul]] gal·loromà a [[Glimes]] ([[Belgica]])]]Un art ceràmic, conegut com ''sud-gal·lic'', inspirat de la ceràmica sigillatasigil·lata aretina.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0233017 Enciclopèdia Catalana]</ref> Tot i que els romans incineravanincineraven els morts, els gal·loromans de la [[Tongeren|Civitas Tungrorum]] van preferir sebollir-los en [[túmul]]s.
 
 
Després de les invasions [[Germànic|germàniques]], l'organització gal·loromana va mantenir-s'hi molt més que al nord. Des del [[segle V]] l'església i més tard l'administració [[Dinastia Merovíngia|merovíngia]] van utilitzar-la. Molts gal·loromans van obtenir carrecscàrrecs importants. Els més coneguts són l'historiador [[Gregori de Tours]], l'arquebisbe [[Cesari d'Arles]] i el bisbe [[Sidoni Apol·linar]].
 
==Toponínima==
87.369

modificacions