Stray Cats: diferència entre les revisions

Els '''Stray Cats''' són un grup de rockabilly format el 1979 per Brian Setzer (guitarra i veu) amb dos amics de l'escola, Lee Rocker (contrabaix) i Slim Jim Phantom (semi-bateria) a la ciutat de Massapequa, Nova York a [[Long Island]]. És el grup més important del ''revival'' del rockabilly i va contribuir decisivament a la seva renovació musical i estètica tot obrint la porta cap a posterior renovacions, com ara, el psychobilly. La cançó ''Rock this Town'' és, segons el [[Rock and Roll Hall of Fame]], una de les 500 més importants de la història del [[rock and roll]].

 

 

La seva música està basada en el so dels artistes de la dècada del 1950 del segell Sun Records i fortament influïts, també, per Bill Haley and his Comets, Carl Perkins, Gene Vincent o Eddie Cochran. En principi varen tenir poc èxit al seu Nova York natal. La primera banda que reuní els tres membres va ser Bryan & The Tomcats tot i que Setzer ja formava part dels Bloodless Pharaohs, una formació de new-wave. Aquest fet sempre li ha reportat crítiques per part dels puristes del rockabilly. Es dedicaven a tocar pels clubs de Long Island mentre Brian Setzer treballava a una fàbrica de focs artificials i Slim Jim Phantom i Lee Rocker encara estudiaven, quan Brian va conèixer un cambrer anglès anomenat Tommy Bidgood que els va parlar del ressorgiment del rockabilly a Anglaterra. El grup –que ja s’anomenava Stray Cats- s’hi va traslladar i Bidgood esdevingué el seu mànager. El grup es trobà enmig d'una incipient reactivació de rockabilly, amb els joves portant jaquetes de caiguda, sabates ''brothel creepers'' i tupès. Abans de donar-se a conèixer, el grup va passar una temporada sense tenir diners ni per una habitació d’hotel. Durant el dia caminaven per Londres trucant a les portes de les discogràfiques i durant la nit havien de dormir als cinemes de sessió contínua.

Després d'un concert a Londres, els Stray Cats van conèixer el productor Dave Edmunds, entusiasta del rock clàssic conegut pel seus treballs amb els Rockpile i en solitari. Edmunds es va oferir a treballar amb el grup. Edmunds els va esperar entre bastidors mentre eren a l’escenari, com que no venien es va ficar al seu camerino i va buidar una ampolla de vodka que hi havia. Quan el grup va arribar la primera reacció va ser fer fóra l’intrús fins que, després d’insistir que era Dave Edmunds, el varen reconèixer.

 

 

Poc després van entrar a l'estudi a gravar el seu àlbum de debut ''Stray Cats'', publicat a Anglaterra el 1981 per Arista Records amb producció d’Edmunds. El disc era el més allunyat d’un simple ''revival''. Mesclaven el so dels anys 50 amb el del [[punk]] i renovaven l’estètica amb pentinats inspirats en el punk, que eren versions modernes dels clàssics tupès, utilitzant laca en comptes de brillantina i lluint robes de colors llampants. El novembre del 1980 surt el primer senzill ''Runaway Boys'', li seguirien ''Rock this Town'' i ''Stray Cat Strut''.

El disc suposa la recuperació de figues fosques del rock & roll i el rockabilly de les que realitzen adaptacions com: ''That Mellow Saxaphone'' de Roy Montrell (''Wild Saxaphone''), ''Bob Bop Da Doo Bop'' de Lew Williams (''Fishnet Stockings'') o ''Please Gimmie Something'' de Bill Allen & The Backetas (''Crawl up and Die''), a més de clàssics com ''Double Talkin’ Baby'' de Gene Vincent i ''Jeanie, Jeanie, Jeanie'' d’Eddie Cochran o ''Ubangi Stomp'' de Warren Smith. La premsa anglesa els qualificà de Punk-a-Billys.

 

 

Pel següent àlbum, Arista va enviar els Stray Cats a l’[[Illa de Montserrat]] a enregistrar el disc seguint el que havien fet els [[Police]]. El resultat fou ''Gonna Ball'', produït per ells mateixos. Hi trobem una versió de ''Your Baby Blue Eyes'' dels germans Burnette, una [[balada]] ''Lonely Summer Nights'' o la que li dóna títol, ''Gonna Ball'', un poderós aliatge de [[rhythm & blues]] i rockabilly. Malgrat tots aquests factors no va assolir la mateixa popularitat que el primer. Varen fer gires per Austràlia, Japó i Escandinàvia a més de la Gran Bretanya.

En aquesta època Brian heretà tot el vestuari d’Eddie Cochran com a premi a la seva perseverança en la seva defensa del rock & roll.

 

 

Al següent àlbum ''Rant N' Rave with the Stray Cats'' Dave Edmunds tornà a la producció. En un principi s’havia pensat en [[Bill Wyman]] i, fins i tot, s’havien enregistrat 6 temes. Inclou un tema [[doo-wop]] ''I Won't Stand in Your Way'' amb la col•laboració del quintet vocal Fourten Karat Soul, de la qual es va enregistrar una versió “a capella”. L’èxit més important fou, tanmateix, ''Sexy+17''.

Aquest disc representa el moment més àlgid, pel que fa a popularitat, del grup i suposà un punt i a part a la seva carrera. El grup se separa i els seus membres s’allunyen temporalment de la música.

 

 

Una reunió temporal dona com a fruit ''Rock Therapy'', un disc de transició i una mica desmotivat que no obstant no desmereix els altres discos de la banda. Inclou versions de Gene Vincent ''Race With The Devil'' i Charlie Feathers ''One Hand Loose'' i temes propis que van des del rockabilly clàssic fins a d’altres que esbossen la línia que Brian Setzer seguiria als seus primers discos en solitari.

A partir d’aquí els tres membres comencen les seves carreres en solitari publicant discos propis o col•laborant amb d’altres músics, en general, amb experiències allunyades del rockabilly.

 

 

El 1988, Brian Setzer, Lee Rocker i Slim Jim Pahntom es tornen a reunir per fer una sèrie de concerts pel EEUU. La resposta fou tan positiva que decidiren fer un nou àlbum. El 1989 i novament amb producció de Dave Edmunds apareix ''Blast Off! '', precedit pel senzill ''Bring it Back Again''. Hi ha diverses versions, algunes directes, d’altres subliminars. Glen Glenn (''Everybody Needs Rock & Roll''), Lou Miller (''Slip, Slip, Slippin’ In'') i la mescla-homenatge que suposa ''Gene & Eddie''. ''Blast off! '' s’acomiada amb ''9 Lives'' que deixa clares les intencions que tenen tots tres de ressuscitar les vegades que calgui i no 7 sinó 9 vegades més.