Revisió del 21:00, 16 abr 2010 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m Robot afegeix: es modifica: eo, it, ja, pt ← Edició anterior		Revisió del 22:57, 25 abr 2010 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits →‎Vida religiosa i política a Jerusalem Edició següent →
Línia 11: En tornar de Roma [[1170]] es va convertir en el tutor del fill i hereu de Amalaric, [[Balduí IV de Jerusalem\|Balduí IV]]. Va descobrir que el príncep patia la [[lepra]], encara que el diagnòstic només va ser segur quan el nen va arribar a la pubertat. En aquesta època va començar a escriure la seva història del regne sota el patrocini de Amalaric. Però el rei va morir aviat ([[1174]]) i Balduí IV va succeir. [[Ramon III de Trípoli]], com a regent, va nomenar a Guillem canceller de Jerusalem i arxidiaca de [[Natzaret]]. El [[6 de juny]] de [[1175]] es va convertir en arquebisbe de Tir, un càrrec de gran rellevància en el regne. En [[1179]], Guillem va ser un dels delegats de [[Outremer]] que va assistir al [[Concili de Laterà III\|Tercer Concili del Laterà]]. No obstant això, cap d'aquests delegats va aconseguir convèncer el Papa de la necessitat d'una nova creuada. El papa [[Papa Alexandre III\|Alexandre ~~(papa)~~III]] va encarregar a Guillem una missió diplomàtica davant l'emperador Manuel, i des d'allà va tornar a Jerusalem a [[1180]]. Es considerava a si mateix com el futur patriarca quan el malalt patriarca morís, però en la seva absència la cort s'havia dividit en dues faccions: el 1180, el rei i la seva mare, [[Agnès de Courtenay]], van frenar un intent de Ramon III de Trípoli i [[Bohemund III d'Antioquia]] de casar a la seva germana vídua, [[Sibil de Jerusalem]], amb [[Balduí de Ibelín]], un noble de la seva facció. Sibil, en canvi, va ser casada amb un noble acabat d'arribar de [[Poitou]], [[Guiu de Lusignan]], el germà gran, [[Amalaric II de Jerusalem\|Amalaric de Lusignan]], havia estat ja un figura important de la cort. Aquest fet sembla haver distanciat encara més a les dues faccions cortesanes. Quan finalment, el 6 octubre 1180, va morir el patriarca, es va iniciar una lluita per la seva successió entre Guillem i Heracli de Cesarea. Tots dos tenien una formació similar, tot i que Guillem havia jugat un paper polític més gran com a tutor i canceller del rei. Sembla que, seguint el precedent de l'elecció patriarcal de 1157, el rei va delegar en la seva mare Agnès, casada amb [[Reginaldo de Sidó]]. Aquesta va elegir Heracli, ja que Guillem era més proper a Ramon de Trípoli. Com ha assenyalat Bernard Hamilton, no hi ha raons per creure els rumors que Heracli era l'amant d'Inés, ja que només reflecteixen l'enuig de la facció derrotada.

Guillem de Tir: diferència entre les revisions