Orange Espanya: diferència entre les revisions

{{llegenda|#FF7C26|Empresa líder en telefoníatelefonia móbilmòbil}}

{{llegenda|#FF8F49|2ª2a empresa en telefoníatelefonia móbilmòbil}}

{{llegenda|#FFB07F|3ª3a empresa en telefoníatelefonia móbilmòbil}}

{{llegenda|#FFC39E|5ª5a empresa en telefoníatelefonia móbilmòbil}}]]'''Orange Espanya''' (marca comercial amb què comercialitza els seus productes l'empresa France Télécom España, S.A.) és una companyia de [[telecomunicacions]] pertanyent al grup [[France Télécom]]. Aquest operador agrupa l'operador de telefonia mòbil adquirit al [[juliol de 2005]] (anteriorment '''Amena''', propietat de [[Auna]]) amb els altres tres negocis que France Télécom ja tenia a Espanya: telefonia fixa per a empreses ('''Uni2'''), xarxa de dades internacionals per a corporacions ('''Equant''') i accés a internet i telefonia per a particulars ('''Wanadoo'''). El Conseller Delegat de l'empresa és Jean Marc Vignolles que substitueix al 2007 Belarmino García, anterior Director General d'Amena.

EnA l'actualitat, Orange té dos accionistes: France Telecom Operadores de Telecomunicaciones, s.a. amb el 99,3% i Caixa de Catalunya amb el 0,7%.

'''Retevisión Móvil, S.A.''', nom oficial de l'empresa, va operar des del 15 de gener de 1999 amb la marca '''Amena'''. El seu primer logotip era molt similar al de Retevisión: comptava amb les dos "i" enfrontades i la lletra " i " invertida en el seu nom. També apareixia el subtítol "retevisión mòvil" sota del nom '''Amena'''. Més endavant, ena les revisions del logotip, van desaparèixer les "i" enfrontades i el subtítol va ser reemplaçat pel logotip de la seva matriu [[Auna]].

Va començar com una companyia trencadora, dedicada únicament al mercat de [[prepagament]], amb [[mòbil lliure|mòbils lliures]], [[tarificació per segons]] a partir del primer minut complet, preus molt més baixos que les de les seves competidores i fins i tot amb més [[cobertura]], a causa de què el l'[[Acord de Subministrament Provisional d'Infraestructura de Xarxa]], imposat pel [[Tribunal de Defensa de la Competència]], li permetia operar en [[itinerància]] nacional a través de les xarxes de les seves dues competidores. Aquest acord es va aplicar fins a novembre de 2000, data en la qual es va completar el desplegament de la xarxa GSM ena la banda de 1800 MHz (DCS) que empra la companyia. Va ser la primera companyia en obtenir llicència per usar aquest tipus de xarxa a Espanya, jaatès que Airtel i Movistar operaven amb llicència a la banda de 900 MHz, i només en proves ena 1800 MHz, però no podien oferir servei comercial ena 1800 MHz fins a obtenir la llicència oportuna.

Tanmateix, donada la picardia existent al mercat espanyol, i que fins al 6% dels [[packs de prepagament]] venuts amb mòbils lliures no arribaven a ser activats, sinó que acabaven revenuts a Espanya o l'estranger, els mòbils subvencionats per la companyia van passar a estar bloquejats, com els de les seves competidores.
Altres avantatges inicials, com la [[tarifació per segons]] per als clients de prepagament, van seranar també desapareixent gradualment, encaramalgrat que elsals clients anteriors se'ls van respectar les condicions.

Al [[2005]] es va assolir un acord de venda de l'empresa a la francesa France Télécom. A començaments del mes d'agost de 2006 s'haes produïtva produir el canvi de titularitat, mantenint la marca Amena fins a octubre de 2006, moment en què va ser substituïda per Orange.

Orange empra lales tecnologies [[GSM]] 900 MHz (EGSM) i 1800 MHz (DCS), així com [[UMTS]] ([[3 G]]) de l'antiga Amena. Pertany a l'aliança [[FreeMove]].

Anteriorment, l'empresa es denominava [[Retevisión]] Móvil, S.A., nom heretat de l'antiga empresa de l'extint [[Grup Auna]] i després Amena, fins i tota [[octubre de 2006]], quan canviaria el seu nom a Orange.

Des de 1998, Amena ha estat oferint el servei de telefonia mòbil ena la comunitat autònoma del [[País Basc]], a través de [[Euskaltel]]. L'aliança Amena-Euskaltel havia aconseguit per a setembre de [[2006]], 450.000 contractes de telefonia mòbil (una quota de mercat del 45%).

El desacord entre Euskaltel i Orange hava portatportar al que alguns mitjans denominen una '''guerra''',<ref>[http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/prensa/20061014/portada_viz/euskaltel-orange-desencadenen-guerra_20061014.html El Correo: 'Euskaltel i Orange desencadenen la guerra pel control dels seus clients de móvil'']</ref> ''guerra telefònica'' o ''guerra taronja''<ref>[http://www.elpais.es/articulo/pais/vasco/guerra/telefonica/acerca/tribunales/elpepiautpvs/20061022elpvas_1/Tes/ El País: 'La guerra telefònica' s'apropa als tribunals ']</ref> pels contractes de telefonia mòbil subscrits conjuntament per Euskaltel i Amena. L'empresa basca defensa que els consumidors que van contractar un servei de telefonia el van fer amb Euskaltel, companyia que té els contractes i les dades bancàries dels clients. Per això, pretén mantenir el control sobre aquests contractes i es nega a facilitar a Orange dades sobre els clients que compartien. En canvi, Orange considera que aquests clients van subscriure un contracte perquè Amena els prestés el servei, en el qual Euskaltel era merament el distribuïdor o agent comercial d'Amena. Per això, hava enviatenviar missatges als usuaris perquè acudeixinacudissin al servei d'atenció al client d'Orange, i hava llançatllançar una forta campanya promocional. Actualment (l'octubre de 2006), els telèfons mòbils d'Euskaltel porten una targeta que només serveix per al servei a través d'Orange i només dóna les dades de consum a aquesta companyia, per la qual cosa Euskaltel necessita aquesta per realitzar la facturació.