Revisió del 00:23, 29 abr 2010 modifica Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.469 edits →‎Precisions conceptuals i històriques ← Edició anterior		Revisió del 00:24, 29 abr 2010 modifica desfés Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.469 edits →‎Precisions conceptuals i històriques Edició següent →
Línia 8: Pel que fa al fet que el nunci sigui degà del cos diplomàtic, es va resoldre d'aquesta manera una llarga disputa entre els Estats sobre la precedència diplomàtica. La [[Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques]] del 18 abril 1961 va mantenir la pràctica d'aquest privilegi del representant papal. Al nunci apostòlic, en qualitat de degà, li correspon prendre la paraula en nom del cos diplomàtic de vegades solemnes i també resol conflictes que puguin sorgir entre alguna representació diplomàtica i l'Estat d'acollida. La nunciatura té una estructura similar a la d'una ambaixada, amb conseller de nunciatura, secretari de nunciatura, etc. Aquests càrrecs solen ser ocupats per diplomàtics de carrera de la Santa Seu, tots ells clergues, formats en la [[~~Pontifícia~~ Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica]], establerta el 1701. La majoria dels nuncis procedeixen del servei diplomàtic, alguns dels quals passen a ser després bisbes d'alguna diòcesi o retornen a la Ciutat del Vaticà per treballar en alguns dicasteris, alguns arriben a ser [[cardenal]] és. Algun [[Papa]], com [[Joan XXIII]], va ser anteriorment nunci, concretament a Bulgària i Turquia, on se li recorda entranyablement, ia França. De vegades la Santa Seu-igual que altres subjectes del dret internacional-designa com a nunci a un eclesiàstic que no procedeix de la carrera diplomàtica.

Nunci apostòlic: diferència entre les revisions