Alfaquí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
En el seu sentit general, el mot àrab significa "savi", "aquell que té coneixement (''fiqh'') d'alguna cosa". A mesura que ''fiqh'' va anar restringint el seu significat a la ciència de la llei religiosa o [[xara]], alfaquí va esdevenir el terme tècnic per referir-se a l'especialista en dret islàmic.
Abans d'aquest ús genèric com a jurisconsult, en el període de formació del dret islàmic i com a terme oposat a ''[[àlim]]'', terme que, com alfaquí, també es pot traduir per jurisconsult o savi en dret, alfaquí definia el jurista especulatiu —que interpretava i definia nou dret— en oposició a l<nowiki>'</nowiki>''àlim'', que era un jurista especialitzat en els elements tradicionals de la llei religiosa —elements que, pel seu caràcter consuetudinari, no requerien de l'especulació.
Aquests primers alfaquins dels primers temps de l'islam, anomenats '''''mújtahid'''/s'', "que s'esforcen", "que practiquen l<nowiki>'</nowiki>''[[ijtihad]]''", resolien segons el seu criteri particular les qüestions del dret basant-se en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica —l'[[Alcorà]], la [[sunna]], l<nowiki>'</nowiki>''[[ijmà]]'' i el ''[[qiyàs]]''—, és a dir, aplicant, si ho creien necessari, el raonament intel·lectual, allà on les dues primeres i principals fonts, l'Alcorà i la sunna, no donaven una resposta satisfactòria. Amb la consolidació de les quatre [[màdhhab|escoles jurisprudencials]] sunnites, els alfaquins deixaren "d'esforçar-se" i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquins xiïtes, que mai han deixat "d'esforçar-se", de practicar l<nowiki>'</nowiki>''ijtihad'', per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pel [[reformisme islàmic]] liderat per [[Muhàmmad Àbduh]], han reobert l<nowiki>'</nowiki>''ijtihad'' o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant. A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab ''al-faqih'' en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una ''[[kuttab]]'' o [[escola alcorànica]] "bàsica", així com un [[recitador]] professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la [[Corona d'Aragó]] i del regne de [[Castella]], l'imam de la mesquita era anomenat alfaquí,<ref>A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. {{Ref-llibre |cognom= Basáñez Villaluenga|nom= María Blanca|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Institución Milá y Fontanals, Consejo Superior de Investigaciones Científicas|lloc= Barcelona|data= 1989|pàgines= p. 31|col·lecció= |isbn= 84-00-07006-2|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref> tot i que també eren comuns altres noms com el de sabasala.<ref>A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el sabasala, cf. {{Ref-llibre |cognom= Mutgé Vives|nom= Josefa|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= L’aljama sarraïna de Lleida a l’Edat Mitjana : aproximació a la seva història|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1992|pàgines= p. 40-41|col·lecció= |isbn= 84-00-07236-7|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }} Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a {{Ref-llibre |cognom= Ferrer i Mallol|nom= Maria Teresa|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el segle XIV : segregació i discriminació|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1987|pàgines= p. 87-95|col·lecció= |isbn= 84-00-06634-0|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref>
| |||