|
nom_imperial=''IMPERATOR CAESAR DIVI FILIVS AVGVSTVS''|
principi=[[2 de setembre]] de l'any [[31 aC]] </br> ''ja com a princeps:[[16 de gener]] de l'any [[27 aC]]''|
fi=[[19 d'agost]] de l'any [[14 dC]]|
predecessor=Ningú|
successor=[[Tiberi]]|}}
'''Gai Juli Cèsar Octavià''' (''Caius Iulius Caesar Octavianus''), '''Cèsar August''', '''August''' o '''Octavi August''' (Roma o Velitrae, [[23 de setembre]] de [[63 aC]] – [[Nola]], [[Nàpols]], [[19 d'agost]] de [[14]] dC) va ser el successor de [[Juli Cèsar]] i el primer [[emperador romà]].
Nebot i hereu de [[Juli Cèsar|Cèsar]], s'imposà a la [[Tercera Guerra Civil Romana|Guerra Civil]] que hi hagué després de l'assassinat de [[Juli Cèsar|Cèsar]] l'any [[44 aC]]. Des de l'any [[31 aC]] governà l'imperi ''de facto'', tot i que fins l'any [[27 aC]] no rebé el títol de ''princepsprínceps'' de la [[República romana|República]] per part del [[Senat romà|Senat]], i fundà la [[dinastia julio-clàudia]]. Sota el lema de reinstaurar la [[República romana|República]] ''(restitutio rei publica)'' ell conduí, de fet, la transició cap a una [[monarquia]] amb la forma de [[principat]]. El seu govern culminà amb una gran període de pau, el qual se'l coneixeria més tard amb el nom de ''[[Pax augusta]]''.
== Noms i títols d'August ==
El nom de naixement d'August fou ''Caius Octauius Thurinus''. Després de l'[[adopció]] testamentària que en féu [[Juli Cèsar|Cèsar]] ell acceptà els seus [[noms romans|noms]] ''Caius Iulius Caesar'', probablement sense posar-hi l'adicióaddició, convencional en aquests casos, d'<i>Octauianus</i>. No obstant això, ell fou anomenat ''Octavi'', en els temps de la seva ascencióascensió, en la literatura històrica, per a diferenciar-lo de [[Juli Cèsar|Cèsar]]. El títol honorífic d'''August'' (''El de bons auguris''), el qual esdevingué el títol fonamental de tots els emperadors romans, li atorgà el [[Senat romà|Senat]] el [[16 de gener]] de l'any [[27 aC]]. Aquest fet ha marcat, tradicionalment, l'inici oficial de l'[[Imperi Romà]]. En el moment de la seva mort, tots els seus títols eren ''Imperator Caesar Divi filius Augustus, Pontifex Maximus, Consul XIII, Imperator XXI, Tribuniciae potestatis XXXVII'' i ''Pater patriae''.
== Biografia ==
La biografia d'August gira, bàsicament, al voltant de dues personalitats antitètiques però perfectes: d'una banda, la d'un jove ambiciós, de vegades un polític ferotge, que en la lluita pel major poder no coneix ni [[llei]]s ni escrúpols, de l'altra, la d'un emperador que, una vegada es troba en possessió d'aquest poder, l'usa assenyadament i que, amb el [[Principat]], imposa un nou i durador sistema, després de 100 anys de conflictes civils, el qual enterra definitivament la [[repúblicaRepública romana]]Romana.
=== Naixement i joventut ===
August era fill de [[Gai Octavi]] i la seva dona [[Àtia]], una neboda de [[Juli Cèsar]]. La família del seu pare pertanyia a l'ordre dels ''[[eques|equites]]'', la classe romana dels cavallers, propera a l'[[aristocràcia]]. Així doncs, estaven ben situats, però tenien menys importància política. Gai Octavi era, probablement, prestador de diners, però ascendí posicions en el [[Senat romà|Senat]] i arribà a ser [[pretor]]. Després de la mort del seu pare, l'any [[58 aC]], el jove August se'n va anar a viure a la finca de la seva àvia [[Júlia]], germana de [[Juli Cèsar|Cèsar]], a [[Velitrae]], i després a casa del seu padrastre [[Luci Marci Felip]]. Després, [[Suetoni]] atura la seva narració l'any [[51 aC]], en el panegíric per la mort de la seva àvia, i reprèn la seva biografia l'any [[49 aC]], any en el qual rep la [[toga (vestit)|toga masculina]] ''(toga uirilis)''.
[[Imatge:Hw-caesar.jpg|thumb|Gai Juli Cèsar]]
[[Juli Cèsar]] no tenia fills i s'encarregà del seu nebot i li permeté participar, l'any [[46 aC]], en el seu [[Triomf (antiga roma)|Triomf]] amb motiu de la seva victòria a la [[Segona Guerra Civil Romana|Guerra Civil]]. L'any següent el jove August acompanyà al seu oncle valencià a la seva marxa contra els fills de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] a [[Hispània]], on [[Juli Cèsar|Cèsar]], evidentment gràcies a la seva audàcia, s'imposà. Ell degué participar també en la campanya contra els [[parts]] com a ''[[magister equitum]]'' i va ser destinat ja, amb els seus amics [[Marc Vipsani Agripa]] i [[Quint Salvidiè Rufus]], a [[Apol·lonia]], a l'actual [[Albània]]. Allà li arribà la notícia de l'assassinat de [[Juli Cèsar|Cèsar]]. Durant el seu viatge cap a [[Roma]] s'assabentà que el seu oncle valencià, el [[dictador]] [[Juli Cèsar]], l'havia adoptat mitjançant el [[testament]] i que l'havia designat hereu principal dels seus bens privats.
=== Ascens al poder ===
Una vegada arribà a [[Roma]], August acceptà el testament així com tots els càrrecs per tal d'unir-los i s'anomenà des d'aleshores ençà com el seu pare adoptiu, [[Juli Cèsar|Gai Juli Cèsar]]. En el conflicte entre els partidaris de l'imperi, els quals s'agrupaven al voltant de [[Marc Antoni]], i els [[República romana|republicans]], enfrontats des de l'assassinat de [[Juli Cèsar|Cèsar]], ell no tingué cap mena d'importància per a [[Gai Càssius Longí]] ni per a [[Marc Juni Brutus|Brutus]] i [[Dècim Juni Brutus]].
[[Marc Antoni]] reclamà, com a subordinat de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i com a [[cònsol]] de l'any [[44 aC]], el lideratge del partit de [[Juli Cèsar|Cèsar]]. Per tant, es negà, en un principi, a entregar el poder del [[dictador]] a Octavi. No obstant això, aquest pagà als [[llegat (antiga roma)|llegats]] de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i a la població de [[Roma]]. Per això, August usà les tropes segrestades d'[[Apol·lònia]], destinades a la guerra contra els [[parts]], però hagué de subhastar-se alguns bens. Aquesta manera de d'actuar li proporcionà ràpidament un bon nombre de seguidors i, per tant, pes polític. L'influent [[senador]] i [[cònsol|excònsol]] [[Marc Tul·li Ciceró]], el qual no s'havia assabentat de la conspiració però que simpatitzava amb la causa republicana, sostingué l'aparentment inexperimentat jove, amb l'esperança de poder-lo consolidar com a oponent polític de [[Marc Antoni]]. Octavi després el matà. Però es recolzà en alguns consellers erudits com l'acabalat [[Gai Clini Mecenes|Mecenes]] i seguí amb els seus plans.
====Aliança amb els assassins de Cèsar====
Mentre [[Marc Antoni|Antoni]], l'any [[43 aC]], lluitava a la [[Gàl·lia]] contra [[Dècim Juni Brutus|Dècim Brutus]], Octavi reclutà a [[Itàlia]] un exèrcit de [[veterà|veterans]] de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i s'apoderà, mitjançant un [[cop d'Estat]], de la ciutat de [[Roma]]. Sota pressió militar i a proposta de [[Marc Tul·li Ciceró|Ciceró]], el [[senat romà|Senat]] li assegurà a Octavi un càrrec militar acceptable per a ambdós, li atorgà el dret de senador i [[cònsol]] i li autoritzà l'assumpció de tots els càrrecs 10 anys abans de l'edat legal mínima per a poder assumir-los. Octavi va contreure fins i tot una aliança amb els [[república romana|republicans]] a partir d'aquell moment. De fet, aquell mateix any Octavi guanyà a [[Marc Antoni|Antoni]] a la [[Guerra Mutinense]] juntament amb un exèrcit del [[senat romà|Senat]] sota les ordres dels [[cònsol]]scònsols [[Hirti]] i [[Pansa]].
Ambdós [[cònsol]]scònsols de la [[república romana|República ]] van morir durant la guerra i Octavi reclamà un dels consolats per a ell. Com que el [[senat romà|Senat ]] s'hi negava, Octavi l'obligà a elegir-lo com a [[cònsol ]], el [[19 d'agost ]] de l'any [[43 aC ]], amb l'ajuda de les tropes i la proposta dels assassins de [[Juli Cèsar |Cèsar]]. Mentrestant, [[Marc Antoni |Antoni]] tenia cada vegada més legions sota el seu comandament, fins a arribar a tenir les mateixes que tenia abans de la derrota. Per això, mentementre Octavi es mostrava en l'escenari polític romà com al "venjador" del seu pare adoptiu, s'intercanviaren els papers i [[Marc Antoni ]] va contreure una aliança amb els líders del partit dels ''populares'', el partit de [[juli Cèsar |Cèsar]]. Aleshores, seguint l'exemple de [[Juli Cèsar |Cèsar]], [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Marc Licini Cras|Cras]] de l'any [[60 aC]], Octavi, [[Marc Antoni |Antoni]] i el cap dels genets [[Marc Emili Lèpid (fill)|Lèpid]] formaren, l'octubre de l'any [[43 aC ]], un [[Segon Triumvirat]], la ratificació del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d' Antoni, [[ Marc Antoni|AntoniClòdia]] , Clòdia. ▼
==== El [[Segon Triumvirat ]] ==== ▼▲Ambdós [[cònsol]]s de la [[república romana|República]] van morir durant la guerra i Octavi reclamà un dels consolats per a ell. Com que el [[senat romà|Senat]] s'hi negava, Octavi l'obligà a elegir-lo com a [[cònsol]], el [[19 d'agost]] de l'any [[43 aC]], amb l'ajuda de les tropes i la proposta dels assassins de [[Juli Cèsar|Cèsar]]. Mentrestant, [[Marc Antoni|Antoni]] tenia cada vegada més legions sota el seu comandament, fins a arribar a tenir les mateixes que tenia abans de la derrota. Per això, mente Octavi es mostrava en l'escenari polític romà com al "venjador" del seu pare adoptiu, s'intercanviaren els papers i [[Marc Antoni]] va contreure una aliança amb els líders del partit dels ''populares'', el partit de [[juli Cèsar|Cèsar]]. Aleshores, seguint l'exemple de [[Juli Cèsar|Cèsar]], [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Marc Licini Cras|Cras]] de l'any [[60 aC]], Octavi, [[Marc Antoni|Antoni]] i el cap dels genets [[Marc Emili Lèpid (fill)|Lèpid]] formaren, l'octubre de l'any [[43 aC]], un [[Segon Triumvirat]], la ratificació del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d'[[Marc Antoni|Antoni]], Clòdia.
<i>''L'aliança de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat </i>'', tal i com s'anomenava oficialment el [[triumvirat ]], es basava en el poder militar dels [[triumvir]]striumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les [[legió romana|legions]]. Van necessitar la delegació de poders [[dictador|dictatorials ]] durant cinc anys per part del [[senat romà|Senat ]], el [[27 de novembre]] de l'any [[43 aC ]], per a poder consolidar el [[Segon Triumvirat |triumvirat]]. Com en els temps de [[Sul·la]], s'obriren les llistes de [[proscripció (antiga roma)|proscripció]], les quals, després dels allistaments, van ser anul·lades. [[Suetoni]] ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, les quals, però, no va executar amb tanta severitat com els seus companys. Després, i per iniciativa d' [[Marc Antoni |Antoni]], massacrà als adversaris polítics dels [[triumvir]]striumvirs, entre els quals hi havia [[Marc Tul·li Ciceró |Ciceró]]. ▼▲==== El [[Segon Triumvirat]] ====
L'any següent [[Marc Antoni |Antoni]] i Octavi van anar a [[Grècia]], on els assassins de [[Juli Cèsar |Cèsar]], [[Gai Càssius Longí]] i [[Marc Juni Brutus ]], havien reunit les seves forces. La seva derrota a la [[batalla de Filipos]], a [[Macedònia]], la tardor de l'any [[42 aC]], significà l'enfonsament definitiu de la [[república romana ]]. La victòria es devia, bàsicament, a l'actuació d'Antoni, la qual va fer créixer la seva importància dins el [[Segon Triumvirat |triumvirat]]. ▼▲<i>L'aliança de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat</i>, tal i com s'anomenava oficialment el triumvirat, es basava en el poder militar dels [[triumvir]]s, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les [[legió romana|legions]]. Van necessitar la delegació de poders [[dictador|dictatorials]] durant cinc anys per part del [[senat romà|Senat]], el [[27 de novembre]] de l'any [[43 aC]], per a poder consolidar el [[Segon Triumvirat|triumvirat]]. Com en els temps de [[Sul·la]], s'obriren les llistes de [[proscripció (antiga roma)|proscripció]], les quals, després dels allistaments, van ser anul·lades. [[Suetoni]] ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, les quals, però, no va executar amb tanta severitat com els seus companys. Després, i per iniciativa d'[[Marc Antoni|Antoni]], massacrà als adversaris polítics dels [[triumvir]]s, entre els quals hi havia [[Marc Tul·li Ciceró|Ciceró]].
Després de la victòria a Filipos, els triumvirs van demarcar les seves esferes d'influència, Antoni aconseguí, a més de la [[Gàl·lia Comata]], l'antiga [[Àfrica (província romana)|Àfrica]]. Més endavant, disposà d'una bona proporció de les riques províncies orientals. [[Marc Emili Lèpid (fill)|Lèpid]] s'adjudicà la província d'Àfrica que li era contemporània, i que, en aquells temps, era el graner de Roma. Octavi aconseguí les dues províncies d'[[Hispània]] i l'obligació més difícil, els veterans establerts a [[Itàlia]], és a dir, el triumvir dels quals els governaria a tots en comú.
▲L'any següent [[Marc Antoni|Antoni]] i Octavi van anar a [[Grècia]], on els assassins de [[Juli Cèsar|Cèsar]], [[Gai Càssius Longí]] i [[Marc Juni Brutus]], havien reunit les seves forces. La seva derrota a la [[batalla de Filipos]], a [[Macedònia]], la tardor de l'any [[42 aC]], significà l'enfonsament definitiu de la [[república romana]]. La victòria es devia, bàsicament, a l'actuació d'Antoni, la qual va fer créixer la seva importància dins el [[Segon Triumvirat|triumvirat]].
Després de la victòria a [[batalla de Filipos|Filipos]], els [[triumvir]]s van demarcar les seves esferes d'influència, [[Marc Antoni|Antoni]] aconseguí, a més de la [[Gàl·lia Comata]], l'antiga [[Àfrica (província romana)|Àfrica]]. Més endavant, disposà d'una bona proporció de les riques províncies orientals. [[Marc Emili Lèpid (fill)|Lèpid]] s'adjudicà la província d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] que li era contemporània, i que, en aquells temps, era el graner de [[Roma]]. Octavi aconseguí les dues províncies d'[[Hispània]] i l'obligació més difícil, els veterans establerts a [[Itàlia]], és a dir, el [[triumvir]] dels quals els governaria a tots en comú. A causa de la repartició de zones d'influència hi hagué [[expropiació|expropiacions]] i [[desallotjament]]sdesallotjaments per tot l'[[Estat]], i no només per a [[terratinent]]s en concret, sinó per a tota la població. Per això, Octavi era odiat per tots. Arran d'això, hi hagué algunes diferències entre Octavi i el germà d'[[Marc Antoni|Antoni]], Lluci, al qual Octavi derrotà en la [[Guerra Perusiana]]. Aleshores [[Marc Antoni|Antoni]], a causa de la derrota del seu germà, tornà a [[Itàlia]], ambdós [[triumvir]]striumvirs refusaren emprar les [[legió romana|legions]], no obstant això, lluitaren i renovaren l'aliança. El [[Tractat de Brindisi]] de la tardor de l'any [[40 aC]] preveia la boda d'[[Marc Antoni|Antoni]] amb la germana d'Octavi, [[Octàvia]], fet que segellaria el nou pacte.
Octavi s'havia casat aquell mateix any, després de la mort de la seva primera esposa Clòdia, amb una parenta del fill de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], [[Sext Pompeu]]. Ella li donà una filla, [[Júlia (filla d'August)|Júlia]], la qual seria el seu únic fill biològic. Però abans del naixement de Júlia ell rebutjà la seva mare una altra vegada per a, l'any [[38 aC]], prendre com a muller a [[Lívia Drúsil·la]]. Per això, l'escàndol s'anà engrandint, perquè Lívia es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republicà convençut Tiberi Claudi Neró. Aquesta dona, que es convertí en la seva consellera més íntima, pogué introduir al seus dos fills [[Tiberi]] i [[Drus]] a la família d'Octavi gràcies al casament. Tot i que Octavi apostà en un principi per [[Drus]] com al seu successor, després de la seva mort a [[Germània]] designà com a hereu a [[Tiberi]].
====Lluita pel poder====
[[Imatge:Marcus_Antonius.jpg|right|thumb|Bust de Marc Antoni]]
En el [[Tractat de Brindisi]] també hi intervingué [[Sext Pompeu]], l'últim adversari dels [[triumvir]]striumvirs, el qual, amb la seva [[flota]], encara representava un estimable poder militar oposat al [[Segon Triumvirat|triumvirat]]. [[Sext Pompeu|Sext]] controlava [[Sicília]] i, per tant, posava en perill l'arribada del [[blat]] de les províncies a [[Roma]], fet que soscavava l'autoritat d'Octavi. Com que [[Sext Pompeu|Pompeu]] no abandonava la seva política de bloqueig, tornà a trencar el [[Tractat de Brindisi|tractat]] l'any [[38 aC]]. Aquell mateix any la concessió de poders [[dictador|dictatorials]] es renovà per cinc anys més. Dos anys després, el [[36 aC]], el general d'Octavi, [[Marc Vipsani Agripa]], aconseguí guanyar a [[Sext Pompeu|Pompeu]] a la [[Batalla Naval de Naulòquia|Batalla de Naulòquia]], al nord de [[Sicília]]. Octavi va arribar poc després, derrocà a [[Marc Emili Lèpid (fill)|Lèpid]], les tropes del qual estaven plenes a vessar de soldats, i des d'aleshores dominà tota la part occidental de l'[[imperi romà|imperi]]. En la lluita entre els [[triumvir]]striumvirs pel govern en solitari ja només quedava [[Marc Antoni|Antoni]].
Mentre Octavi conduia, des de finals de l'any [[35 aC]] fins l'any [[34 aC]], un exèrcit ferotge per petites campanyes a [[Dalmàcia]], el seu rival liderava una guerra contra els [[parts]] que fracassà. A part d'això, [[Marc Antoni|Antoni]] va establir una relació duradora amb la reina d'[[Egipte]], [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]], fet que comportà que, l'any [[32 aC]], ell rebutgés i abandonés a [[Roma]] la molt popular Octàvia. Octavi aprofità la conducta d'[[Marc Antoni|Antoni]] hàbilment per a fer-se propaganda. En aquesta situació es trobaven quan, aquell mateix any, [[Marc Antoni|Antoni]] entregà a [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i als fills d'ambdós algunes províncies orientals de [[Roma]], la qual cosa el va conduir a perdre qualsevol suport a [[Roma]]. Octavi, per tal de fer els seus últims partidaris infidels a [[Marc Antoni|Antoni]], els intimidà amb un [[sacrilegi]]: llegí el [[testament]] d'[[Marc Antoni|Antoni]] entregat a les [[vestal]]s (possiblement falsificat) en públic, en el qual declarava als fills de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] els seus hereus. Arran d'això, el [[Senat romà|Senat]] declarà la guerra a [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i enemic públic a [[Marc Antoni]].
Així doncs, Octavi havia aconseguit transformar la lluita contra un rival polític en una guerra de [[Roma]] contra un enemic extern. El primer xoc entre ambdós rivals dugué aviat la resolució del conflicte. A la [[Batalla naval d'Àccium|Batalla d'Àccium]], que ocorregué a l'entrada del golf [[Arta|ambraci]] de l'[[Epir]] el [[2 de setembre]] de l'any [[31 aC]], Octavi guanyà a [[Marc Antoni|Antoni]] i [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] en un enfrontament entre les seves forces i les d'Agripa i Octavi, el qual , presumptament, es marejà a la coberta del seu vaixell durant el combat. L'any següent, amb la conquesta d'[[Alexandria]], l'[[annexió]] d'[[Egipte]] com a [[província romana]] i el [[suïcidi]] d'[[Marc Antoni|Antoni]] i [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]], acabà la guerra entre ambdós pel poder i, tanmateix, un [[segle]] de [[guerres civils romanes]]. Com a símbol d'aquest fet, que per fi la pau imperava a tot l'[[Estat]], s'enllestí, el [[12 de gener]] de l'any [[29 aC]], l'[[arc de triomf]] del [[mitologia romana|déu romà]] [[Janus]] al [[Fòrum romà]]. Aquest fet ocorregué fins a tres vegades en el darrer segle d'[[República romana|història de]] [[Roma]].
{{mite romà}}
=== Cèsar August ===
El [[13 de gener]] de l'any [[27 aC]] començà a [[Roma]] un acte d'Estat de diversos dies de duració que oficialment posà fi a l'[[estat d'excepció]] de la [[guerra civil]]. Amb aquest fet es restaurava, formalment, l'antic ordre de la [[República romana|República]], però de fet s'establí un ordre [[monarquia|monàrquic]] completament nou: l'[[Imperi Romà]] sota la forma del [[Principat]]. A proposta del senador [[Luci Munaci Planc]], el [[Senat romà]] entragà a Octavi aquell mateix [[16 de gener]] el nou títol honorífic d'August, el qual acabaria eclipsant el seu nom real.
En els anys posteriors a [[Batalla naval d'Àccium|Àccium]] el nou emperador es topà amb tres grans reptes: la construcció del nou [[Estat]] imperial, enfortir tan internament com externament la seguretat de l'imperi i garantir-se la successió, per a assegurar la continuació de la seva obra després de la seva mort. I en aquell acte August ho aconseguí tot, aquell acte no només marcà l'inici dels seus 40 anys de govern com a emperador, sinó que també marcà l'inici d'una nova era de la història de [[Roma]].
==== La instauració del Principat ====
=====El problema=====
Quan n'Octavi tornà a Roma des de les províncies orientals l'estiu del [[29 aC]], es trobà amb el mateix problema amb què es trobà [[Juli Cèsar]] 15 anys abans: el de crear una organització de l'[[Estat]] que fos acceptable per a la ideologia republicana de feia més de 400 anys que proporcionava als romans un bon enteniment dels seus [[dret]]s i, tanmateix, la realitat era que el poder fàctic, des de feia 70 anys, no depenia ni del [[senat romà|Senat]], ni dels [[cònsol]]scònsols ni d'altres [[institució|institucions]] republicanes, sinó que depenia dels comandaments de les [[legió romana|legions]]. Des de [[Màrius]] i [[Sul·la]] fins el [[Primer Triumvirat|Primer]] i [[Segon Triumvirat]] els comandants havien obtingut, cada vegada més, un poder extraordinari. Per això, per fer que aquest poder extraordinari dels [[dèspota|dèspotes militars]] anés a favor del nou l'ordre, calia encabir-los legalment en la, fins aleshores, estructura de l'[[Estat]].
El simple restabliment de l'antiga república aristocràtica era impossible per a Octavi amb dos motius que no estaven en dubte: per una banda hi havia l'estrat social que menava la República, els [[patrici]]s, que havia estat quasi bé destruït per les guerres civils. De l'altra, l'expansió de l'Imperi necessitava d'un gran nombre de [[legionari]]s. Recaigué doncs en l'[[Imperi]] la tasca d'unir la majoria de les milícies romanes.
=====La solució=====
Després de l'anarquia de les dècades anteriors, els [[Imperi Romà|romans]] - tradicionalment oposats contra tot tipus de poder en mans d'un sol home - estigueren disposats a posar tot el poder militar en mans d'una sola persona. Llavors n'August s'avança, però prou intel·ligentment com per no reclamar el títol de [[rei]], sinó que buscà unir totes les forces republicanes al voltant seu, cosa que no li donava poders reials però que li permetia al mateix temps presentar-se com el cabdill de la República. Com ja havia demostrat en el combat contra en Marc Antoni, va tornar a mostrar que era un mestre de la [[propaganda]].
Cap al final de la seva vida va fer aquesta descripció de la seva direcció:
:'' En el meus sisè i setè consulat'' (és a dir: [[28 aC|28]] i [[27 aC|27]] aC), ''després que hagués posat fi a la guerra civil, jo, que havia arribat al poder amb el màxim recolzament públic, vaig portar l'Estat fora de la meva influència i de nou a la lliure el·lecció del Senat i del poble romà. Per això, essent la meva recompensa, vaig ser anomenat August per decisió del Senat. (...)
== Obres ==
|
