'''Aztlán''' (''lloc de blancor'' o ''lloc de les garces'' (del [[nahuatl]] azta=ocells + tlan (tli)=lloc d'origen) és la llar ancestral llegendària dels [[asteca|asteques]]/[[mexica|mexiques]]. És representat com una illa en un llac localitzat en el que ara és el nord de [[Mèxic]] (o possiblement el sud-est dels [[Estats Units]]), des del qual els primers mexiques van emergir al principi del quart món. La paraula asteca, rarament emprada pels mexiques per a descriure's a si mateixos, deriva de la paraula Aztekatl, que significa "d'Aztlán". Les característiques d'aquest lloc tenen un rol que no va mes allà de la llegenda de la qual diu que el déu [[Huitzilopochtli]] els va ordenar que partissin des d'Aztlán i s'assentessin en un lloc on haurien de trobar un llac, en aquest un illot amb una pedra, sobre la pedra un [[cactus]] i en aquest una [[àguila]] devorant una [[serp]], pel que les tribus [[asteca|asteques]] es van assentar al [[anahuac|Valle de Mèxic]] i van fundar [[Tenochtitlán]] (també una illa en un llac, la reproducció de la seva llar original).
Durant la conquesta espanyola de [[Mèxic]], la història d'Aztlán va guanyar importància i va ser divulgada per [[Fra Diego Durán]] ([[1581]]) i altra gent com una mena de [[paradís]] o [[Edén]], lliure de malaltia i de mort, que havia existit en alguna del llunyà nord. Aquestes històries van ajudar a iniciar expedicions dels castellans en el que ara és el sud-oest dels [[Estats Units]].
Aztlán també dóna el seu nom a diversos moviments polítics hispànics als Estats Units, com el consell revolucionari i Govern provisional de Aztlán i de METXA, també conegut com a Moviment Estudiantil Chicano d'Aztlán. Refereix sovint a ambicions irredentistes d'independència o unió amb Mèxic per als estats al sud-oest dels EUA que Mèxic va controlar abans del [[Tractat de Guadalupe Hidalgo]] el [[1848]].
