Setge d'Hondarribia (1638): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{
{{VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar|
imatge=|
peu_de_foto=|
nom_de_la_batalla={{PAGENAME}}|
conflicte=[[Guerra dels Trenta Anys]]|
data=[[1 de juliol]] al [[7 de setembre]] de [[1638]]|
localitat=[[Hondarribia]]|
esquema_de_colors=background:#eeddbb|
resultat=Victòria [[Regnes de les Espanyes|espanyola]]|
mapa= {{VPHISMILCAT Localització militar
|França
|label={{PAGENAME}}
|position=center
|lat_deg=43 | lat_min=22 | lat_seg= |lon_deg=-1 | lon_min=-48 |lon_seg=
|float=none
|caption=
|width=330
}}|
bàndol1=[[Fitxer:Pavillon royal de France.svg|25px]] [[Regne de França]]|
bàndol2=[[Fitxer:Banner of Arms of Spanish Habsburgs.png|15px]] [[Regnes de les Espanyes|Espanyes]]|
general1=[[Fitxer:Pavillon royal de France.svg|25px]] [[Enric II de Borbó-Condé]] <br>[[Fitxer:Pavillon royal de France.svg|25px]] [[Henri Escoubleau de Sourdis|Henri de Sourdis]]|
general2=[[Fitxer:Banner of Arms of Spanish Habsburgs.png|15px]] [[Francisco de Orozco]] <br>[[Fitxer:Banner of Arms of Spanish Habsburgs.png|15px]] [[Gerolamo Maria Caracciolo]]|
força_numèrica1=30.000|
força_numèrica2=|
baixes1=1200|
baixes2=|
}}
{{FixHTML|mid}}
{{Guerra dels Trenta Anys}}
{{FixHTML|end}}
El [[setge d'Hondarribia]] fou un dels combats de la [[Guerra dels Trenta Anys]] entre els [[Regnes de les Espanyes]] i el [[regne de França]]
== Antecedents ==
[[França]], rival del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i d'[[Espanya]], entrà a la [[guerra dels Trenta Anys]] al costat [[Reforma protestant|protestant]] doncs els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] dominaven territoris a l'est de la frontera francesa i tenien influència sobre les [[Províncies Unides]], i la seva àrea d'influència rodejava França, sent massa poderosos.
França va [[presa d'Oristany|atacar Oristany]]<ref>Antoni Jordà i Fernández, ''[http://books.google.es/books?id=5ycBnBkK0fMC&pg=PA35&lpg=PA35&dq=oristany+1637&source=bl&ots=WU5c4Ffnnt&sig=JE-NSPi4mdvS_uTJ7gEnfRDFnWo&hl=es&ei=bJqWSr_xFseMjAfy9P3KDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=oristany%201637&f=false Església i poder a la Catalunya del segle XVII]''</ref> i [[batalla de Les Avins|les Avins]] i Espanya, en represàlia, va destruir les províncies franceses de [[Xampanya]] i [[Borgonya]], va [[Batalla de Leucata|atacar Leucata]], prendre les [[Batalla de les illes Lerins (1635)|illes Lerins]], que havien de servir com a base d'operacions per atacar la costa de [[Provença]]<ref>{{en}} David Parrott, ''[http://books.google.es/books?id=Knk6zVEUQcEC&pg=PA117&dq=Lerins+1635&client=firefox-a&hl=ca#v=onepage&q=Lerins%201635&f=false Richelieu's army: war, government, and society in France, 1624-1642]'', p.117</ref> i amenaçar [[París]] en [[1636]] El [[1637]] [[Gaspar de Guzmán y Pimentel]], el ''comte-duc d'Olivares'' llançà una ofensiva a les [[Corberes]], [[Batalla de Leucata|contra Leucata]]<ref>Alícia Marcet i Juncosa, ''[http://www.cadrescatalans.com/toulouse/article/culture/tractat_de_pirineus_marcet.php La revolució de 1640 i la «mutilació de Catalunya»]''</ref> que resultà un fracàs però el fet que s'hagués envaït el sol francès en provocà la reacció.
Com que a la frontera del [[Rosselló]] estacionaven les tropes de l'exèrcit castellà rebutjat a Leucata, l'atac francès es dirigí a l'altra punta dels [[Pirineus]].▼
▲Com que a la frontera del [[Rosselló]] estacionaven les tropes de l'exèrcit castellà rebutjat a Leucata, l'atac francès es dirigí a l'altra punta dels [[Pirineus]]. El pla francès combinava una invasió terrestre sota el comandament del mariscal [[Charles de Schomberg]] amb l'atac de la flota de l'Atlàntic manada per [[Henri Escoubleau de Sourdis]].
==El setge==
Hendaya: 10 companyies de milícies de Béarn i 3 companyies de gens d’armes (1 Gerndarmes d’Enguien)▼
L'[[1 de juliol]] de [[1638]] un exèrcit de 30.000 homes d'infanteria i cavalleria i amb poderosa artilleria, al comandament de [[Enric II de Borbó-Condé]], va travessar el [[Bidasoa]] i es va apoderar d'[[Irun]], [[Oiartzun]], [[Lezo]], [[Errenteria]] i [[Pasajes]], mentre la desembocadura del Bidasoa quedava totalment tancada per una força naval comandada per [[Henri Escoubleau de Sourdis]] i composada per 64 vaixells.
L'exèrcit francès es va repartir de la següent forma:<ref>{{fr}} Mercure françois, 1638</ref>
▲
* Quarter del Duc de La Valette: regiments Navailles i Guyenne, 3 companyies de Chevaux-légers i Gendarmes du Duc d’Espenan▼
* Entre el Quarter de Irun i el del Duc de La Valette: regiments Serignan, Espenan (Sieur de Ginester) i Meun▼
* Quarter de Roquelaure: Regiment de Roquelaure i 10 companyies de milícia i 1 companyia de Chevaux-légers i el Regiment de Tonneins o el de Béarn depenent del servei de trinxera
Una armada capitanejada per [[Lope de Hoces]] va salpar d'[[A Coruña]] i es va reunir amb altres vaixells a [[Getaria]], amb un total d'una [[caravel·la]] i tretze [[galió|galions]] i quatre [[fragata|fragates]], qua van combatre amb l'armada a la [[batalla de Guetaria]], amb la flota espanyola severament derrotada.<ref>{{es}} Emilio González López, ''[http://books.google.es/books?id=4HZ2K3byrSsC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=el+aquila+caida+getaria+1638&source=bl&ots=xwOr_FjfFE&sig=9EGDjqtk2qKmdgxhaWDywanCw30&hl=ca&ei=KsndS-yDDp-jOLHr-YMH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false El águila caída: Galicia en los reinados de Felipe IV y Carlos II]'', p.45</ref>
▲Quarter d’Irun: de cavalleria lleugera 29 companyies de Ventadour i Montpeiroux i 5 companyies de Chevaux-légers i 2 companyies de mosqueters a caball. Duc de La Valette, Comte de Grammont, Marquis de La Force.
L'[[1 de setembre]], Enric II de Borbó-Condé va demanar a [[Domingo de Leguía]],<ref name=Noci>{{es}} Javier Díaz Noci, ''[http://www.ehu.es/diaz-noci/Arts/hondarribia1.pdf Las relaciones sobre el sitio de Fuenterrabía (1638-1639): La construcción de un acontecimiento en la españa de los Austrias]''</ref> governador militar d'[[Hondarribia]] que rendís la plaça, amb resposta negativa, amb el que entre el [[2 de setembre|2]] i el [[4 de setembre|4]] es van produïr tres assalts, i en el darrer aconsegueixen pujar a les muralles sense entrar a la vila. Henri Escoubleau de Sourdis va imposar el [[4 de setembre]], Dia de la Mare de Déu, a les quatre del matí com el moment de l'atac final, i els defensors, coneixedors de la notícia, la fan arribar a [[Lezo]], on es concentren les tropes de navarresos, guipuscoans, castellans i irlandesos parteixen de Lezo i Pasaia i arriben a les afores d'Hondarribia a través de les faldes de [[Jaizkibel]] mentre [[Pedro Girón]] talla el camí d'[[Irun]] per evitar la fugida dels francesos i l'arribada de reforços.
▲Entre Quarter de Irun i el del Duc de La Valette: regiments Serignan, Espenan (Sieur de Ginester) i Meun
==Final del setge==
▲Quarter del Duc de La Valette: regiments Navailles i Guyenne, 3 companyies de Chevaux-légers i Gendarmes du Duc d’Espenan
El [[7 de setembre]] de [[1638]]<ref name=Noci/> l'exèrcit de [[Felip IV de Castella]] dirigit per [[Francisco de Orozco]], el ''marquès de Mortara'', baixa de les faldes de Jaizkibel fins a les muralles. El mateix fa [[Gerolamo Maria Caracciolo]], el ''marquès de Torrecuso''. Les tropes arriben als ravals i lluiten amb els francesos, que aconsegueixen fugir cap a Irun, a través dels aiguamolls del Bidasoa, on moren molts homes, o per la marina cap al Castell de Higuer on després cremar el castell, embarquen en els vaixells francesos.
==Conseqüències==
▲Quarter de Roquelaure: Regiment de Roquelaure i 10 companyies de milícia i 1 companyia de Chevaux-légers i el Regiment de Tonneins o el de Béarn depenent del servei de trinxera (Comte de Grammont comana)
Els francesos van tenir 1.200 baixes, entre ells uns trenta nobles.
Tot i la derrota a terra, amb la flota d'[[A Coruña]] destruida a la [[batalla de Guetaria]], [[Henri Escoubleau de Sourdis]] va atacar el port per evitar la seva reconstrucció el [[8 de juny]] de [[1639]] a la [[Batalla d'A Coruña]].<ref>{{es}} Emilio González López, ''[http://books.google.es/books?id=4HZ2K3byrSsC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=el+aquila+caida+getaria+1638&source=bl&ots=xwOr_FjfFE&sig=9EGDjqtk2qKmdgxhaWDywanCw30&hl=ca&ei=KsndS-yDDp-jOLHr-YMH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false El águila caída: Galicia en los reinados de Felipe IV y Carlos II]'', p.54</ref>
▲Poste de la montagne de Guadalupe on mana Marquis de La Force (i seu del Príncep Condé): regiments de 20 companyies a les trinxeres Enguien, Mesleraye, Tonneins, Vigean, i de 30 companyies La Couronne.
==
{{referències}}
{{ORDENA:Hondarribia}}
| |||