Revisió del 13:29, 1 maig 2010 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències ← Edició anterior		Revisió del 21:54, 2 maig 2010 modifica desfés Pep Roca (discussió \| contribucions) 762 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 49: Per tant, no queda cap altra opció que tractar l'estat d'un ésser viu com un fenomen aleatori. Això no vol dir que no puguem dir res sobre ell. Els fenòmens aleatoris també segueixen les seves lleis (lleis estadístiques) i només cal buscar-les amb les eines que ens proporciona la bioestadística. Un cop conegudes aquestes lleis estadístiques, es podrà predir el comportament de grups d'individus, i no d'individus particulars. ``"Des de fa tres-cents anys s'ha anat desenvolupant un mètode de càlcul efectiu de l'atzar: la teoria de la probabilitat. Aquesta ens ha mostrat que l'atzar té les seves pròpies pautes que no s'apliquen a casos individuals sinó a conjunts d'individus [...]. S'ha desenvolupat una branca aplicada de la teoria de probabilitats, la estadística, amb la qual es determinen aquestes pautes (o ''lleis estadístiques'')" <ref> Stewart I. Juega Dios a los dados?. Crítica, 2001, pàg 312. </ref> == Notes i Bibliografia ==

Bioestadística: diferència entre les revisions