[[Fitxer:Bwdos.png|thumb|300px|Pantalla inicial del ''BW-DOS'', un sistema operatiu de disc per a [[Família Atari de 8 bits|micros Atari de 8 bits]].]]
En els primordis dels [[ordinador]]s, no existien unitats de disc ([[disqueteraUnitat de disc|disqueteres]]); en lloc d'ellselles, eren usades memòries de [[Memòria de línia de retard|línia de retard]], [[targeta perforada|targetes perforades]], [[Cinta perforada|cinta de paper]], [[cinta magnètica]] i [[Memòria de tambor|memòries de tambor]].<ref name="Història">{{citar web|url=http://cicle.esmusics.net/taller/bloghistoriadelsordinadors.pdf|títol=Funcionament de l'ordinador|consulta=15-11-2008}}{{PDF}}</ref> I en els primordis dels [[microordinador]]s, cinta de paper i [[casset|cinta de casset]] (''Kansas City Standard'') eren freqüentment usats per emmagatzemar dades i programes. En els casos en els quals no hi havia un sistema d'emmagatzematge, l'entrada de programes i dades era feta per interruptors en un plafó frontal, directament en la memòria, o, a través d'un [[teclat d'ordinador|teclat]]/terminal, algunes vegades controlat per un intèrpret [[BASIC]] resident en [[memòria ROM|ROM]]. Quan l'energia era desconnectada o després del programa ser executat, la informació així entrada desapareixia.
Tant [[disc dur|discs durs]] quant disqueteres exigeixen un [[programari]] capaç d'administrar l'accés ràpid als blocs d'arxivament de dades. Un temps en què microordinadors rarament tenien unitats de disc de qualsevol tipus (per compte del seu preu elevat), la necessitat d'haver-hi tal programari (el «sistema operatiu de disc») representava un senyal de gran prestigi. La mesura en què els preus tant del maquinari dels disqueteres com dels sistemes operatius van començar a baixar, van sorgir molts sistemes d'aquest tipus per a microordinadors.
