Ducat de Bar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
El '''comtat i després ducat de Bar''' fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
El '''comtat''', després ''ducat de Bar'', es va formar el [[segle X]] per obra de [[Frederic I de Lorena|Ferry de les Ardennes]], germà del [[bisbe]] de [[Metz]] Adalberó. El [[1354]] l'emperador germànic Carles IV, va transformar el comtat de Bar en ducat. El comte Robert, gendre del rei [[Joan II de França]] el Bo, va esdevenir així el primer duc de Bar.
El [[1419]], el duc Renat I es va casar amb [[Isabel de Lorena]], filla i hereva del duc [[Carles II de Lorena]]. Pel Tractat de [[Foug]], es va acordar que els seus descendents regnarien sobre els dos ducats però que cadascun dels dos ducats guardaria la seva independència.
Línia 10:
Llavors el [[ducat de Lorena]] i el ducat de Bar tenen una història comuna, els ducs de Lorena eren també ducs de Bar, d'on l'expressió "Ducats de [[ducat de Lorena|Lorena]]" (sobreentès "i de Bar"). Els ducats de Lorena i de Bar van ser annexats junts per França el 1766, a la mort de [[Stanislas Leszczyski]], darrer duc de Lorena i de Bar (que els posseïa de manera vitalícia).
L'última emperadriu d'Àustria, [[Zita de Borbó-Parma]], va portar durant el seu llarg exili (1918-1989) el títol de "duquessa de Bar" i és amb aquest títol, inscrit en el seu passaport, que va poder tornar a Àustria per a una curta visita el [[1982]]. El seu fill l'arxiduc [[Otó d'Habsburg-Lorena]] porta igualment aquest títol; el seu pare li va aconsellar sobre el seu llit de mort: "No oblidis mai Lorena".
==Llista de comtes i ducs==
=== Casal de les Ardenes (vers 950-1093) ===
'''vers [[950]] - [[978]] : [[Frederic I de Lorena|Frederic I]]''' (vers 942 † 978), comte de Bar i [[Ducat d'Alta Lorena|duc d'Alta Lotaríngia]] en [[977]], fils de [[Wigeric de Bidgau|Wigeric]] i de [[Cunegunda de França|Cunegunda]]
: casat el [[954]] amb [[Beatriu de França|Beatriu]], filla d'[[Hug el Gran]], duc dels Francs
'''[[978]] - [[1026]] : [[Thierry I de Lorena|Thierry I]]''' (vers 965 † 1026), fill, duc d'Alta Lotaríngia
: casat amb Riquilda de Lunéville
'''[[1026]]- [[1028]][[Frederic II de Lorena|Frederic II]]''' (vers 995 † 1026), fill, duc d'Alta Lotaríngia
:casat vers [[1012]] amb Matilde, filla d'[[Herman II de Suàbia|Herman II]] [[Ducat de Suàbia|duc de Suàbia]]
'''[[1027]] - [[1033]] : [[Frederic III de Lorena|Frederic III]]''' (vers 1015 † 1033), fill, duc d'Alta Lotaríngia
'''[[1033]] - [[1093]] : [[Sofia de Bar|Sofia]]''' (vers 1020 † 1093), germana, successió només al comtat, el ducat d'Alta Lotaríngia passa a [[Goteló I de Lotaríngia|Goteló I de Baixa Lotaríngia]].
:casat el [[1038]] amb [[Lluís de Montbéliard|Lluís de Mousson]], [[comtat de Montbéliard|comte de Montbéliard]], d'[[comtat d'Alkirch|Altkirch]] et [[comtat de Ferrette|de Ferrette]]
=== Casa de Montbéliard (1038-1354) ===
'''[[1038]] - 1070/73 : [[Lluís de Montbéliard|Lluís I]]''' (1005/19 † 1070/73), [[comtat de Montbéliard|comte de Montbéliard]], d'[[comtat d'Alkirch|Altkirch]] et [[comtat de Ferrette|de Ferrette]]
:casat el 1038 amb '''[[Sofia de Bar]]'''
'''1070/73 - [[1105]] : [[Thierry I de Montbéliard|Thierry II]]''' (vers 1045 † vers 1105), comte de Montbéliard i de Bar, fill.
: casat el 1065 amb Ermentruda de Borgonya (1055 † 1105), filla de [[Guillem I de Borgonya|Guillem I]] [[Comtat palatí de Borgonya|comte de Borgonya]] i d'Estevaneta.
::El [[1095]], el [[bisbat de Verdun|bisbe de Verdun]] li confereix en feu el [[comtat de Verdun]].
'''[[1105]] - [[1149]] : [[Renald I de Bar|Renald I el Borni]]''' (vers 1090 † 1149), fill.
: casat el 1120 amb Gisela de Vaudémont (1090 † 1141), filla de [[Gerard I de Vaudémont|Gerard I]], [[comtat de Vaudémont|comte de Vaudémont]] i d’Hedwigis de Dagsburg.
[[Image:Bar Arms.svg|right|200 px|thumb|Armes dels comtes de Bar]]
'''[[1149]] - [[1170]] : [[Renald II de Bar|Renald II]]''' (vers 1125 † 1170), fill
: casat el 1155 amb Agnès de Xampanya (1138 † 1207), filla de [[Tibald IV de Blois]], [[comtat de Xampanya|comte de Xampanya]] i [[comtat de Blois|de Blois]], i de [[Matilde de Caríntia]]
'''[[1170]] - [[1190]] : [[Enric I de Bar|Enric I]]''' (vers 1160 † 1190), fill
'''[[1190]] - [[1214]] : [[Tibald I de Bar|Tibald I]]''' (1158 † 1214), [[comtat de Luxemburg|comte de Luxemburg]], germà
: casat en primeres noces el 1176 amb Laureta de Looz († 1190)
: casat en segones noces el 1189 (matrimoni annul·lat el 1195) amb Ermesinda (1189 † 1211), filla de Guiu de Brienne, [[comtat de Bar-sur-Seine|comte de Bar-sur-Seine]] i d’Elisabet de Chacenay
: casat en terceres noces el 1197 amb [[Ermesinda I de Luxemburg|Ermesinda I]] (1186 † 1247), comtessa de Luxemburg, filla d’[[Enric IV de Luxemburg|Enric IV]], comte de Luxemburg i de Namur, i d’Agnès de Gueldre.
'''[[1214]] - [[1239]] : [[Enric II de Bar|Enric II]]''' (1190 † 1239), fill (amb Ermesinda de Bar-sur-Seine)
: casat el 1219 amb Felip de Dreux (1192 † 1242), filla de [[Robert II de Dreux|Robert II]], [[comtat de Dreux|comte de Dreux]] i de Iolanda de Coucy.
'''[[1239]] - [[1291]] : [[Tibald II de Bar|Tibald II]]''' (vers 1221 † 1291), fill
:casat en primeres noces el 1243 amb Joana de Dampierre
:casat en segones noces amb Joana de Montmorency († 1317), senyora de Toucy
'''[[1291]] - [[1302]] : [[Enric III de Bar]]''' (1259 † 1302), fill (amb Joana de Montmorency)
: casat el 1293 amb [[Alienor d'Anglaterre (1269-1297)|Alienor d'Anglaterra]] (1269 † 1297), filla d’[[Eduard I d'Anglaterra|Eduard I]], rei d’Anglaterra, i d’Alienor de Castella.
'''[[1302]] - [[1336]] : [[Eduard I de Bar]]''' (vers 1295 † 1336), fill
: casat el 1310 amb [[Maria de Borgonya (1298-)|Maria de Borgonya]], filla de [[Robert II de Borgonya|Robert II]], [[Ducat de Borgonya|duc de Borgonya]], i d’[[Agnès de França (1260-1325)|Agnès de França]]
'''[[1336]] - [[1344]] : [[Enric IV de Bar]]''' (vers 1323 † 1344), fill
: casat amb Iolanda de Dampierre (1321 † 1395), filla de Robert de Dampierre, senyor de Cassel, i de Joana de Bretanya.
'''[[1344]] - [[1352]] : [[Eduard II de Bar]]''' (1339 † 1352), fill
'''[[1352]] - [[1354]] : [[Robert I de Bar]]''' (1344 † 1411), germà
: casat el 1364 amb [[Maria de França (1344-1404)|Maria de França]] (1344 † 1404), filla de [[Joan II de França|Joan II el Bo]] rei de França, i de [[Bona de Luxemburg]]
El [[1354]], l'emperador [[Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles IV]] de la [[casa de Luxemburg]], oncle del comte [[Robert I de Bar|Robert I]], ca erigir el comtat en ducat.
==Ducs de Bar (1354-1766)==
=== casa de Montbéliard (1354-1430) ===
'''[[1354]] - [[1411]] : [[Robert I de Bar]]''' (1344 † 1411)
: casat el 1364 amb [[Maria de França (1344-1404)|Maria de França]] (1344 † 1404), filla de [[Joan II de França|Joan II el Bo]], rei de França, i de [[Bona de Luxemburg]]
'''[[1411]] - [[1415]] : [[Eduard III de Bar]]''' (vers 1377 † 1415 a la [[batalla d'Azincourt]]), segon fill del anterior
'''[[1415]]-[[1430]] : [[Lluís I de Bar]]''', († 1430), cardenal, germà. Designa com a successor al seu besnebot '''Renat d’Anjou''' (Renat I).
:Robert I havia tingut com a fill primogenit a Enric (1362 † [[Nicopolis]] 1396 ), pare de Robert († 1415 a la [[batalla d'Azincourt]]), comte de Marle i de Soissons, que fou el pare de Joana (1415 † 1462), casada el 1435 amb Lluís de Luxemburg, comte de Ligny (1418 † 1475). Llúis va reclamar la successió al ducat de Bar, pel dret de la seva esposa i es va oposar a la designació feta per de Lluís I de Bar. Finalment les dues parts van arribar a un acord: Lluís de Luxemburg va renunciar al Barrois (el ducat de Bar), i Renat renunciava al [[comtat de Guisa]], que havia estat conquerit per Joan de Luxemburg, germà de Lluís.
=== Casa d’Anjou (1430-1480)===
'''[[1430]]-[[1480]] : [[Renat I d'Anjou|Renat I el Bo]]''' (1409 † 1480), [[ducat d'Anjou|duc d’Anjou]] (1434-1480), [[Ducat de Lorena|duc de Lorena]] (1431-1453)<ref>Renat portava altres nombrosos títols entre els quals el de [[comtat de Guisa|comte de Guisa]] (1417-1425), [[comtat de Provença|comte de Provença]] (1434-1480), i rei de Sicília i Nàpols (1434-1443)</ref>, besnebot de Lluis I i fill de [[LLuís II d'Anjou]] i de [[Iolanda d'Aragó]], filla de [[Joan I]] rei de Catalunya-Aragó, i de [[Iolanda de Bar]].
: casat en primeres noces el [[1420]] amb [[Isabel I de Lorena|Isabel]] (1400 † 1452), '''duquessa de Lorena''', filla de [[Carles II de Lorena|Carles II]], duc de Lorena, i de Margarita de Baviera.<br/> Renat d'Anjou fou llavors duc de Bar i "duc consort" (duc uxori) de Lorena (1431-1453); a la mort de la seva esposa Isabel, duquessa de Lorena, no va conservar el ducat de Lorena i el va traspassar al seu fill primogènit [[Joan II de Lorena|Joan de Calàbria]], tot i restant duc de Bar de ple dret fins a la seva mort, que va llegar a una filla.
: casat en segones noces el [[1545]] amb [[Joana de Laval (1433-1498)|Joana de Laval]] (1433 † 1498)
'''[[1480]] : [[Iolanda d'Anjou]]''' (1428 † 1483), filla (amb Isabel I de Lorena)
: casada à [[Ferry II de Vaudémont|Ferry II de Lorena]] (1420 † 1470), [[comtat de Vaudémont|comte de Vaudémont]].
: El 1473 Ioalanda va heretar elle hérite de la seva mare <ref>Després dels regnats successius del seu oncle [[Joan II de Lorena|Joan II]] i de son cosí [[Nicolau de Lorena|Nicolau]], morts sense hereus.</ref> el ducat de Lorena i el va cedir al seu fill Renat de Vaudémont (Renat II); a la mort del seu pare Ranat d'Anjou el 1480, va heretar el ducat de Bar i el va cedir igualment al seu fill Renat II de Vaudémont.
=== Casal de Lorena-Vaudémont (1480-1737)===
Amb '''Renat II''', els dos ducats de Lorena i de Bar foren definitivament reunits sota un mateix sobirà restant però dos estats diferenciats. Els ducs de Lorena de la casa de Vaudémont foren igualment ducs de Bar fins a l'annexió dels dos territoris a França el 1766.
'''[[1480]]-[[1508]] : [[Renat II de Lorena|Renat II]]''' (1451 † 1508), fill, comte de Vaudémont, baró de Joinville (1470-1508), duc de Lorena (1473-1508), comte d’Aumale, baró d’Elbeuf i de Mayenne (1476-1508), duc de Bar (1480-1485).
: casat el [[1485]] amb [[Felipa de Gueldre]] (1467 † 1547), filla d’Adolf, duc de Gueldre i de Juliers, i de Caterina de Borbó
[[Image:Lorraine Arms 1538.svg|180 px|right|thumb|Armes dels ducs de Lorena a partir de 1538]]
'''[[1508]]-[[1544]] : [[Antoni de Lorena|Antoni el Bo]]''' (1489 † 1544), fill.
: casat el 1515 amb Renata de Borbó-Montpensier, senyora de Mercoeur (1494 † 1539), filla de [[Gilbert de Montpensier|Gilbert de Borbó]], [[comtat de Montpensier|comte de Montpensier]], i de [[Clara de Màntua|Clara de Màntua-Gonzaga]].
'''[[1544]]-[[1545]] : [[Francesc I de Lorena|Francesc I]]''' (1517 † 1545), fill
: casat el 1541 amb [[Cristina de Dinamarca]] (1521 † 1590), filla de [[Cristià II de Dinamarca|Cristià II]], rei de Dinamarca, i d'Isabel d'Habsburg
:'''[[1545]]-[[1552]] : regència de [[Cristina de Dinamarca]] i de [[Nicolau de Mercoeur|Nicolau de Lorena]], duc de Mercoeur, [[comtat de Vaudémont|comte de Vaudémont]] germà de Francesc I'''
:'''[[1552]]-[[1559]] : regència de Nicolau en solitari'''
'''[[1545]]-[[1608]] : [[Carles III de Lorena|Carles III el Gran]]''' (1543 † 1608), fill.
: casat el 1559 amb [[Clàudia de França (1547-1575)|Clàudia de França]] (1547 † 1575), filla d'[[Enric II de França|Enric II]], rei de França, i de [[Caterina de Mèdici]].
'''[[1608]]-[[1624]] : [[Enric II de Lorena|Enric II el Bo]]''' (1563 † 1624), fill.
: casat en primeres noces el 1599 amb Caterina de Borbó (1559 † 1604), filla d’[[Antoni de Borbó]] i de [[Joana III de Navarra|Joana d’Albret]], reina de Navarra.
: casat en segones noces el 1606 amb [[Margarita de Màntua|Margarita de Màntua-Gonzaga]] (1591 † 1632), filla de [[Vincenç I de Màntua|Vincenç I]], [[ducat de Màntua|duc de Màntua]], i d'[[Eleonor de Mèdici]].
'''[[1624]]-[[1625]] : [[Nicolaua de Lorena]]''' (1608 † 1657), filla (amb Margarita de Màntua)
: casada el 1631 (separada el 1635) amb '''[[Carles IV de Lorena|Carles IV]]''' (1604 † 1675)
'''[[1625]]-[[1625]] : [[Francesc II de Lorena|Francesc II]]''' (1572 † 1632), fill de Carles III, oncle, abdica en favor del seu fill Carles
:casat amb Cristina de Salm (1575 † 1627)
''De 1634 a 1697, el rei de França intervindrà overtament als ducats de Lorena i de Bar, imposant de vegades als ducs, o occupant directement el territori''
{|
|-
| width="65%" |'''ducs efectius'''
| width="35%" |'''ducs de dret'''
|- valign=top
|
'''[[1624]]-[[1634]] : [[Carles IV de Lorena|Carles IV]]''' (1604 † 1675), fill.
: casat en primeres noces el 1631 (separat el 1635) amb '''[[Nicolaua de Lorena]]''' (1608 † 1657)
: casat en segones noces el 1637 amb Beatriu de Cusance (1614 † 1663)
: casat en terceres noces el 1665 amb Maria Lluïsa d’Aspremont (1651 † 1692)
'''[[1634]]-[[1635]] : [[Nicolau Francesc de Lorena|Nicolau Francesc]]''' (1609 † 1670), germà
: casat el 1634 amb Clàudia de Lorena (1612 † 1648), filla d'Enric II i de Margarita de Màntua
'''1635-1641''' : la Lorena i el Barrois són ocupats per França
'''[[1641]]-[[1641]] : Carles IV''', altre cop
'''1641-1659''' : la Lorena i el Barrois són ocupats par França
'''[[1659]]-[[1670]] : Carles IV''', altre cop
|[[1624]]-[[1675]] : [[Carles IV de Lorraine|Carles IV]]
|- valign=top
|'''1670-1697''' : la Lorena i el Barrois són ocupats par França
|[[1675]]-[[1690]] : [[Carles V de Lorena|Carles V]] (1643 † 1690), <br />nebot, <br />fill de Nicolau Francesc i de Clàudia.
: casat el 1678 amb Eleonor d'Àustria (1653 † 1697), filla de l'emperador [[Feran III del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran III]] i d'[[Eleonor de Màntua]].
[[1690]]-[[1729]] : [[Leopold I de Lorena|Leopold I]]
|}
El [[tractat de Ryswick]] entrega el ducat de Lorena a Leopold I.
'''[[1697]]-[[1729]] : [[Leopold I de Lorena|Leopold I}]]''' (1679 † 1729), ''duc de dret després de 1690'', fill de Carles V i d'Eleonor d'Àustria
: casat el 1698 amb [[Elisabet Carlota d'Orleans]] (1676 † 1744), filla de [[Felip de França (1640-1701)|Felip de França]], [[Ducat d'Orleans|duc d'Orleans]], i de [[Carlota Elisabet de Baviera (1652-1722)|Carlota Elisabet de Baviera]].
'''[[1729]]-[[1737]] : [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III Esteve]]''' (1709 † 1765), fill, duc de Lorena i de Bar (1729-1737), duc de Teschen (1737-1765), gran duc de Toscana (1737-1765), virrei d'Hongria (1732-1741), emperador electe (1745-1765).
:casat el 1736 amb [[Maria Teresa I d'Hongria|Maria Teresa d'Habsburg]] (1717 † 1780), filla de l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]]
[[1729]]/[[1730]] i [[1730]]/[[1737]] en absència del duc, retingut a Viena, regència de la duquessa d'Orleans [[Elisabet Carlota de Baviera]].
=== Casa Leszczyński (1737-1766) ===
'''[[1737]]-[[1766]] : [[Estanislau Leszczynski|Estanislau I]]''' (1677 † 1766), ex-rei de Polònia (1704-1709).
:casat amb Caterina Opalinska (1680 † 1747)
'''1766 : [[Lluís XV de França]], rei de França i Navarra, casat amb [[Maria Leszczynska]] (1703 † 1768), filla del precedent.
El [[ducat de Bar]] queda integrat a França.
== Notes i referències ==
<references />
== Fonts ==
* Georges Poull, ''La Maison souveraine et ducale de Bar'', 1994
* Georges Poull, ''La maison ducale de Lorraine'', 1991
* Henry Bogdan, ''La Lorraine des ducs, sept siècles d'histoire'', 2005
==Vegeu també==
*[[Ducat de Lorena]]
==== Wikisource ====
Linha 16 ⟶ 193:
==Referència==
{{traduït de|fr|Duché de Bar}}]
{{traduït de|fr|Liste des comtes puis ducs de Bar}}]
[[Categoria:Comtats de França|Bar]]
Linha 26 ⟶ 204:
[[cs:Barské vévodství]]
[[de:Herzogtum Bar]]
[[en:Counts and dukes of Bar]]
[[es:Ducado de Bar]]
[[fr:Duché de Bar]]
[[it:Ducato di Bar]]
[[ka:ბარის საჰერცოგო]]
[[nl:Hertogdom Bar]]
[[ru:Бар (герцогство)]]
| |||