Trastorn per afartament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
De vegades pot anar lligat a un estat [[depressió|depressiu]], el moment destinat a menjar [[Desordre obsessiu-compulsiu|compulsivament]] pot ser un mecanisme d'evitació o de por a enfrontar-se a allò que provoca ansietat o tristesa. També pot passar que, al començament, la persona confongui la sensació de buidor personal i tristesa amb la gana, i inconscientment intenti omplir l'estòmac amb aliments per a paliar aquest estat mental.
La persona menjadora compulsiva té un seguit de "crisis" al llarg del dia que es caracteritzen pel fet de deglutir d'una manera compulsiva, sense asavorir ni gairebe adonar-se, però sobretot sense poder parar i a una gran velocitat, enormes quantitats de menjar, objectivament molt superiors a les que la majoria de persones són capaces de menjar en el mateix interval de temps. Aquestes crisis són curtes, mai no duren més de dues hores. En acabat, la persona se n'adona del que ha fet i se sent frustrada per no sentir-se capaç de controlar el seu propi cos, preocupada per les conseqüències (engreixar, por de no poder-se controlar per a d'altres coses, etc.) i molt culpable, amb la idea molt forta de que ha fet una cosa horrible. De vegades sent [[fàstic]] de si mateixa i sol tenir una auto[[percepció]]
Els sentiments provocats per les crisis eleven la seva ansietat, cosa que la fa caure amb més facilitat, en un moment o altre, a una següent crisi. També solen intentar compensar saltant-se àpats, o fent dietes hipocalòriques o amb productes frescos o que els semblen més sans. Aquestes dietes, gairebé mai seguides per un professional, també els creen un major estat d'estrès i ansietat i acaba per provocar crisis. En canvi, un menjador compulsiu no es provoca vòmits ni es fa purgues, en cas que ho faci ja es tracta d'una persona [[bulímia|bulímica]].
| |||