Mantell (roba): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Mare de Déu amb mantell thumb|Home amb mantell reial U...».
 
Línia 12:
A l'[[antiga Grècia]] era habitual posar-se un mantell per sobra de la resta de roba en sortir de casa. Els genets i els joves en düien un de curt que es diu ''[[clàmide]]'' i que es cordava sobre una part de l'espatlla. Quan feia fred duien un mantell molt més llar, l'''[[himation]]''. Les dones portaven un mantell llarg fins els peus que es coneixia amb el nom de ''[[peple]]''. Amb el temps, sobretot a les classes acomodades, els teixits es van anar fent cada cop més refinats, com per exemple, de seda. La indumentària [[antiga Roma|romana]] fou en general una derivació de la grega, el mantell romà tenia complicacions noves i va passar a dir-se ''[[toga]]''.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0188696 Indumentària] [[Enciclopèdia Catalana]]</ref> A la [[Bíblia]] hom descriu la gent d'Israel amb mantell, els homes agafat a l'espatlla amb una fermall circular de metall i les dones un d'ample, que de vegades cobreix tot el cos des del cap.<ref>''Escrits d'arquitectura, art i política'', Josep Puig i Cadafalch, [[Institut d'Estudis Catalans]], [[2003]]. ISBN 8472837173</ref>
 
Els mantells als [[Països Catalans]] èren molt habituals a l'[[Edat Mitjana]], època a la qual en general tenien gran importància les peces de vestir que es portàven sobre la roba, no només per a abrigar-se sinó també a l'estiu. També era molt habitual que les [[dones]] s'ornamentéssin el cap amb [[lligadura (indumentària)|lligadures]]. Pel fet de ser peces més exteriors èren les peces que concentràven major ornamentació i riquesa de la indumentària. Presentàven diverses formes i podien ser mencionades amb diversos mots, però de totes aquestes peces exteriors el mantell és el més esmentat als documents escrits. El mantell estava molt generalitzat en [[homes]] i [[dones]] de totes les classes socials, i se sap que en aquesta època hom podia cobrir-se el cap amb ells. Al [[segle XIII]] estàven cordats a les espatlles però més endevant es corden devant, per mitjà de [[cordons]], [[fermall]]s, [[teixell]]s o [[afiblall]]s. Els pobres i els que fèien penitència els portaven de burell gruixut i els més luxosos èren de drap d'[[or]], però podien ser d'altres teixits. Estaven folrats amb pell o amb [[sendal]], el folre podia estar molt ricament ornamentat i fins i tot ser més important que l'exterior.<ref name=isidra>''La indumentària civil catalana: segles XIII-XV'', Isidra Maranges i Prat, [[Institut d'Estudis Catalans]], [[1991]]. ISBN 8472831892 </ref> A l'època medieval els homes i dones d'altres pobles [[europeus]], [[anglosaxons]] i [[carolingis]], per exemple, també portàven mantells.
 
A [[Menorca]], al [[segle XVIII]] el mantell s'utilitzava er a abrigar-se a les ocasions especials, mentre que a diari solien portar [[mantellina (roba)|mantellina]]. Al [[segle XIX]] el mantell menorquí (i la mantellina) van passar a convertir-se en ornaments elaborats amb teixits prims i transparents. Solien dur la cua embolcallada i per completar l'abillament del cap es posaven un floc davall les barres.<ref>[http://www.ime.cat/wp-content/arxiu/resums/187.pdf La indumentària menorquina del segle XVIII] [[Institut Menorquí d'Estudis]]</ref>