Mantell (roba): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
El mantell era una peça d'abric per a homes i dones que els [[iber]]s portàven sobre una túnica, que era la peça principal del seu vestit. Per als moments de més fred el mantell cobria tot el cos, fins i tot podia tindre [[caputxa]]. Tant els mantells com les túniques s'arreplegaven a l'altura del muscle o es tancaven en l'escot, amb una agulla que es denomina ''fíbula''. El mantell podia estar fet de [[lli]] o de drap.<ref>[http://62.43.204.203/pdo/ppdo-shostd.php3?i_pdo=5577&g_idioma=v&i_url=/mcb/pmcb-puig.php3&prversion=1 La cultura dels ibers] Ajuntament de Benicarló</ref> Els faraons [[egipcis]] portàven un mantell al cap, cobrint el cabell i que va per darrere de les orelles: es diu ''[[klaft]]''.
 
A l'[[antiga Grècia]] era habitual posar-se un mantell per sobra de la resta de roba en sortir de casa. Els genets i els joves en düien un de curt que es diu ''[[clàmide]]'' i que es cordava sobre una part de l'espatlla. Quan feia fred duien un mantell molt més llarg, l'''[[himatió]]''. Les dones portaven un mantell llarg fins els peus que es coneixia amb el nom de ''[[peple]]''. Amb el temps, sobretot a les classes acomodades, els teixits es van anar fent cada cop més refinats, com per exemple, de seda. La indumentària [[antiga Roma|romana]] fou en general una derivació de la grega, el mantell romà tenia complicacions noves i va passar a dir-se ''[[toga]]''.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0188696 Indumentària] [[Enciclopèdia Catalana]]</ref> A la [[Bíblia]] hom descriu la gent d'Israel amb mantell, els homes agafat a l'espatlla amb una fermall circular de metall i les dones un d'ample, que de vegades cobreix tot el cos des del cap.<ref>''Escrits d'arquitectura, art i política'', Josep Puig i Cadafalch, [[Institut d'Estudis Catalans]], [[2003]]. ISBN 8472837173</ref>
 
Els mantells als [[Països Catalans]] èren molt habituals a l'[[Edat Mitjana]], època a la qual en general tenien gran importància les peces de vestir que es portàven sobre la roba, no només per a abrigar-se sinó també a l'estiu. També era molt habitual que les [[dones]] s'ornamentéssin el cap amb [[lligadura (indumentària)|lligadures]]. Pel fet de ser peces més exteriors èren les peces que concentràven major ornamentació i riquesa de la indumentària. Presentàven diverses formes i podien ser mencionades amb diversos mots, però de totes aquestes peces exteriors el mantell és el més esmentat als documents escrits. El mantell estava molt generalitzat en [[homes]] i [[dones]] de totes les classes socials, i se sap que en aquesta època hom podia cobrir-se el cap amb ells. Al [[segle XIII]] estàven cordats a les espatlles però més endevant es corden devant, per mitjà de [[cordons]], [[fermall]]s, [[teixell]]s o [[afiblall]]s. Els pobres i els que fèien penitència els portaven de burell gruixut i els més luxosos èren de drap d'[[or]], però podien ser d'altres teixits. Estaven folrats amb pell o amb [[sendal]], el folre podia estar molt ricament ornamentat i fins i tot ser més important que l'exterior.<ref name=isidra>''La indumentària civil catalana: segles XIII-XV'', Isidra Maranges i Prat, [[Institut d'Estudis Catalans]], [[1991]]. ISBN 8472831892 </ref> A l'època medieval els homes i dones d'altres pobles [[europeus]], [[anglosaxons]] i [[carolingis]], per exemple, també portàven mantells.