Pau i Treva de Déu: diferència entre les revisions

A l'assemblea de Pau i Treva de Girona ([[1188]]), els magnats aconseguiren modificar els estatuts de la Fondarella –de 1173- imposant al rei la promesa de nomenar De [[Salses]] a [[Tortosa]] i [[Lleida]] veguers únicament catalans –el [[1183]], Alfons el Cast havia confiat el càrrec de veguer de Cerdanya-Conflent al noble aragonès Pedro Jiménez de Urrea- així, limitaven les possibilitats del monarca de trobar persones alienes als clans aristocràtics catalans a qui nomenar veguer. Aquesta concessió, tanmateix, resultà insuficient per apaivagar l'oposició nobiliària; el [[1192]], calgué publicar a [[Barbastre]] els acords de Pau i Treva de l'assemblea de [[Barcelona]], on l'exigència als barons d'observar la pau es fonamentava en la legislació dels Usatges, contrariant la posició nobiliària manifestada en l'assemblea de Girona el [[1188]].

 

 

Aquesta oposició nobiliària a la Pau i Treva es centrà a rebutjar la pretensió del rei d'intervenir, com a àrbitre, en les causes entre senyors i pagesos o en les lluites entre vassalls d'un mateix senyor, com també d'excloure de la Pau –ço és, declarar-los proscrits- els participants en guerres entre llinatges nobles; tanmateix, a l'assemblea de Barcelona de [[1200]], els magnats imposaren l'exclusió de la Pau als traïdors al seu senyor. Per altra banda, la contestació aristocràtica va dirigir-se, en especial, als nous tributs com eren el [[bovatge]], impost en diner exigit sobre les parelles de bous i d'altre tipus de bestiar, i el [[monedatge]], pagament al rei per evitar que aquest, en ús de la seva [[regalia]], alteri la moneda rebaixant-ne la llei, però mantenint-ne el valor nominal. Aquests tributs, amb pretensió de generalitzar-se a tot Catalunya, inclosos els dominis senyorials, s'inscriuen en el context de la Pau i Treva; així, als estatuts aprovats a les assemblees d’[[Elna]] ([[1156]]) i de [[Tarascó]] ([[1226]], els juraments, a més d'obligar a servir les forces de l'ordre, també estableixen el pagament de l'impost de la pau. A [[Catalunya]] durant el [[segle XII]], la seguretat de la propietat pagesa o pau de les bèsties, es garantia amb el ''bovaticum'' o [[bovatge]], l'import del qual, en principi havia de servir per sufragar els exèrcits encarregats de mantenir la pau i per compensar les víctimes de la violència; per altra banda, la protecció de la moneda també s'inserí dins de la institució de la Pau i Treva. Tanmateix, segons exposa [[Thomas N. Bisson]], els reis convertiren el ''bovatge'', o rescat a pagar al monarca pel seu compromís a mantenir la pau, en el primer impost estatal de la història de Catalunya, desviant-lo, a més del seu propòsit inicial; el [[1188]], Alfons el Cast havia creat una milícia rural basada en els serveis obligatoris de les masies, i, a més, una força de pau com era l'exèrcit diocesà no rebia pas una remuneració; per altra banda, Pere el Catòlic el [[1197]] imposà un bovatge a la diòcesi de Vic per sufragar una expedició en resposta a la victòria sarraïna d’[[Alarcos]], amb la qual cosa, com féu després el [[1211]] per afrontar els costos de la participació en la [[batalla de Las Navas de Tolosa]]; a Catalunya, doncs, el rescat o compra de la pau esdevingué un impost de guerra.