Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís III el Cec»

cap resum d'edició
m (Robot modifica: zh:瞎子路易)
'''Lluís III ''el Cec'' ''' ( vvers [[880]] - 5 de juny de [[928]]), '''[[Comte de Provença]]''' ('''[[887]]-[[928]]''' ), '''[[rei d'Itàlia]]''' ('''[[900]]-[[905]]''') i ''' [[Emperador d'Occident]]''' (''' [[901]]-[[905]]''').
 
Fill de [[Bosó V de Provença]] i d'[[Ermengarda de Provença]], única filla de l'emperador [[Lluís II el Jove]], va heretar el [[comtat de Provença]] amb títol reial a la mort del seu pare el gener del [[877]]. La seva vídua [[Ermengarda de Provença]], ajudada per Aurelià arquebisbe de Lió i per Barnoí bisbe de Viena, va assegurar la regència, i el seu oncle [[Ricard II de Borgonya]] anomenat [[Ricard el Justicier]], que va heretar els honors del seu germà Bosó i es va declarar el protector del seu nebot Lluís. L'emperador [[Carles III el Gras]] era el únic sobirà regnant en posició d'oposar-se als drets de Lluís a l'herència paterna i per prevenir qualsevol oposició de la seva part, Ermengarda va anar a visitar al sobirà (887), per demanar la seva protecció per a Lluís. Privat d'hereu legítim, Carles III el Gras, va omplir les esperances a la reina; va adoptar a Lluís com a fill, i li va concedir el dret a ser elegit rei, el que li va permetre després regnar a [[Borgonya Cisjurana]]. El [[899]] Ermengarda va anar a visitar i fer acte de submissió al nou rei [[Arnulf de Caríntia]]. Lluís fou finalment elegit rei a [[Valença]] el [[890]] i coronat pels arquebisbes de [[Lió]], [[Arle]], [[Viena del Delfinat]] i [[Embrun]], i va ser rei de [[Regne de Provença|Provença]] i Borgonya Cisjurana sota regència de la seva mare. El [[894]] va fer acte de submissió a Arnulf de Caríntia.
Fill de [[Bosó V de Provença]] i d'[[Ermengard de Provença]], única filla de l'emperador [[Lluís II el Jove]], va heretar el [[comtat de Provença]] a la mort del seu pare.
 
El [[896]] va combatre als sarraïns que devastaven Provença. Fou cridat a Itàlia el [[899]] pels opositors del rei [[Berenguer de Friül|Berengari o Bereguer]], hi va anar el [[900]] i va capturar [[Pavia]], va expulsar al seu rival i fou elegit i coronat rei Lluís III d'Itàlia a Pavia el [[12 d'octubre]] del 900. Poc després es va casar amb Anna de Constantinoble més coneguda com Anna de Macedònia ( [[887]] -† [[903]]) filla de l'emperador bizantí [[Lleó VI]].
El [[894]] realitzà l'acte de submissió a l'Emperador [[Arnulf de Caríntia]].
 
Va reclamar la corona imperial al papa [[Benet IV]], i fou coronat emperador Lluís III a Roma el 15 o el [[22 de febrer]] de [[901]], encara que només fou reconegut a [[Llombardia]] i [[Toscana]]. Berengari el va expulsar de Pavia el juliol del [902], i va tornar a Viena del Delfinat on es va continuant titulant emperador. Sembla que llavors (abans del [[905]]) es va casar amb una dama de nom Adelaida, de filiació incerta, possible filla de [[Rodolf I de Borgonya]] però difícilment nascuda de la seva esposa Wil·la (germana de Lluís) ja que haguera estat la seva neboda carnal.
El [[900]] després de bastes devastacions sofertes al nord d'Itàlia per part dels hongaresos, Lluís va socòrrer els grans senyors feudals que li demanaren ajuda. Així doncs, va prendre [[Pavia]] i fou coronat rei d'Itàlia el [[12 d'octubre]] d'aquell any.
 
ElCridat [[901]]altre foucop a Itàlia coronatel [[emperador d'Occident905]] pel [[Papa]]marquès [[BenetAdalbert IV]] desprésII de la mort d'Arnulf I. El [[905Toscana]], enva unreconquerir viatgeel aregne, Itàlia,però fou capturat per Berenguer a [[Verona]] peli seucegat rivalel a tron imperial, [[Berenguer21 de Friuljuliol]] i fou deposat comdel [[emperador905]].
 
De retorn a Viena del Delfinat, degut a la seva minusvalidesa a causa de la ceguera, no es va poder oposar a les creixents peticions dels feudals. A partir del [[911]] va deixar el govern efectiu a [[Hug d'Arles|Hug]] comte d'[[comtat d'Arle|Arle]] i de [[comtat de Viena del Delfinat|Viena del Delfinat]] que va governar des de Arle i va rebre el títol de [[comtat de Provença|comte i marques de Provença]]. Hug es va casar llavors amb Wil·la, germana del rei i vídua de [[Rodolf I de Borgonya]]. El [[9 de juliol]] de [[926]], Hug d'Arle fou escollit rei d'Itàlia.
Mentre Lluís el cec s'ocupà del tron imperial deixà la Provença a càrrec d'[[Hug d'Arles]], futur [[rei d'Itàlia]].
 
Va morir a [[Arle]] el [[5 de juny]] del [[928]]. Va deixar dos fills:
 
*Carles Constantí (+962), que pel seu nom sembla ser de la primera dona però no hi ha cap prova i en canvi es anomenat consanguini amb Conrad I de Borgonya, el que el faria fill de la segona dona, néta de Conrad. Fou comte de Viena el [[926]] quan el seu cosí Hug fou proclamar rei d'Itàlia però va perdre el comtat el 928 (fou donat a Heribert de [[comtat de Vermandois|Vermandois]] per governar en nom del seu fill Eudes. Va tenir dos fills, Ricar i Hubert, i potser una filla, Constància, que es va casar amb Bosó comte d'Avinyó , fill de Rotbald I, que fou després comte d'Arle el [[949]].
 
* Raül o Rodolf, esmentat en carta del [[14 de juny]] de [[929]].
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[ComteRegne de ProvençaBorgonya Cisjurana|Rei de Borgonya Cisjurana]]|abans=[[Bosó V de Provença]]|després=[[Hug d'Arles]] com administrador<br> que la dona a [[Rodolf II de Borgonya]] (934)|anys=[[887]]–[[928]]}}
{{Filera de successions|títol=[[ReiComte d'Itàliade Provença]]|abans=[[ArnulfBosó de CaríntiaProvença]]|després=[[RodolfHug II de Borgonyad'Arles]]|anys=[[900887]]–[[905928]]}}
{{Filera de successions|títol=[[Rei d'Itàlia]]|abans=[[Berenguer de Friül]]|després= [[Berenguer de Friül]]|anys=[[900]]–[[902]] i [[906]]}}
{{Filera de successions|títol=[[Emperador d'Occident]]|abans=[[Arnulf de Caríntia]]|després=[[Berenguer de Friul]]|anys=[[901]]–[[905]]}}
{{Finalitza taula}}
 
==Referència==
[http://fmg.ac/Projects/MedLands/PROVENCE.htm Genealogia]
 
{{SacreImperi}}
117.921

modificacions