Regne de Provença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Redireccionant cap a Comtat de Provença emprant els Viquiestris |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''regne de Provença''' fou un nom efectiu o alternatiu donat a una serie d'estat que van existir entre el [[843]] i el [[1032]].
==El regne de Provença (855-863)==
L'any [[843]], el [[Tractat de Verdun]] va concedir a [[Lotari I]] la França Mitjana, incloent la [[Provença]]. A la seva mort el 855 el seu territori fou repartit entre els seus tres fills mascles vius, i es van formar tres regnes: Itàlia, [[Lotaríngia]] i Provença. Aquest '''regne de Provença''' abraçava Borgonya i Provença i fou per al fill [[Carles de Provença]]. A la mort de Carles el [[863]] el regne es va dividir entre [[Lotari II]] de Lotaríngia i [[Lluís II el Jove]] rei d'Itàlia. Provença fou per al segon, però l'hereu legítim era el primer i la Baixa Borgonya va resistir a Lluís, sota la direcció de [[Girard del Rosselló]] (antic regent) que va formar el [[ducat de Lió]] ([[Viena del Delfinat]] i [[Lió]]) sota sobirania de Lotari II; a la mort d'aquest el [869], els seus oncles [[Lluís el Germànic]] i [[Carles el Calb]] es van repartir els seus territoris pel [[tractat de Meerssen]] del [[8 d'agost]] del [[870]]. El ducat de Lió va resistir sota Girard del Rosselló, però finalment la vespre de [[Nadal]], Carles va conquerir Viena ; Girard i la seva dona van poder marxar a les seves possessions privades. [[Bosó de Provença|Bosó]], cunyat de Carles el Calb, fou nomenat duc de Lió i Viena. El [[875]] a la mort de [[Lluís II el Jove]], rei d'Itàlia, Carles el Calb va anar a Itàlia per assolir la successió i ser coronat emperador i llavors va nomenar al seu cunyat com a duc de Provença (i de Llombardia i el 976 com a virrei d'Itàlia).
==Regne de Borgonya amb Provença o Segon regne de Provença==
El va formar Bosó el [[879]] per elecció dels nobles i bisbes el [[879]]. El formaven Provença, [[Baixa Borgonya]] o [[Borgonya Inferior|Inferior]] o [[Borgonyaa Cisjurana|Cisjurana]] (Viena i Lió) i [[Alta Borgonya]] o [[Borgonya Superior]] (després el [[ducat de Borgonya]]). La [[Borgonya Transjurana]], un ducat imperial des de [[859]], no en feia part i al seu torn es va erigir en [[regne de Borgonya Transjurana]] el [[888]]. Bosó fou derrotat el [[881]] i es va retirar a les seves possessions de Provença i el regne fou dissolt (vers 882 o 883).
==Regne de Borgonya Cisjurana amb Provença==
Aquest regne el va formar Bosó el [[884]] o [[885]] quan fou reconegut pel rei [[Carles III el Gras]], amb la [[Borgonya Cisjurana]] i Provença. Es anomenat alternativament com [[regne d'Arle]] o [[regne de Viena]] per les seves capitals. L'Alta Borgonya no en feia part i va esdevenir el [[marquesat de Borgonya]] (905) i [[ducat de Borgonya]] (918). La Transjurana va restar independent. Bosó de Provença va morir el [[887]] i el va succeir el seu fill [[Lluís III el Cec]] que fou per un temps rei d'Itàlia i emperador. Des de el [[911]] va confiar la regència a [[Hug d'Arle]], comte d'Arle (Provença) que el [[926]] fou proclamat per la noblesa italiana com a rei d'[[Itàlia]] i que a la mort de Lluís III el [[928]] es va proclamar [[regne de Borgonya Cisjurana|rei de Borgonya Cisjurana]] i Provença, deixant només al hereu [[Carles Constanti de Viena|Carles Constantí]] (fill de Lluís III) el [[comtat de Viena]], segurament sota alta sobirania del rei de França). Vers el [[933]] o [[934]] va cedir la Borgonya Cisjurana i els drets d'alta sobirania de Provença i potser el Vienès a [[Rodolf II de Borgonya]] (Transjurana) a canvi de la seva renuncia a Itàlia.
==Regne de les Dues Borgonyes ==
Rodolf II de Borgonya va reunir ([[934]]) en una sola corona la Transjurana i la Cisjurana incloent Provença (encara que sembla que Hug d'Arle va conservar a Provença els drets comtals a la diòcesi d'Usès i el usdefruit vitalici). Aquest regne és anomenat [[regne de les Dues Borgonyes]]. Va mantenir aquest nom als primers anys del seu fill [[Conrad III el Pacífic]].
==Regne d'Arle==
Probablement després de mort Hug d'Arle el [[947]] el país agafà el nom de [[regne d'Arle]]. El formava la Borgonya Cisjurana, la Transjurana, el [[Vienès]] i Provença. El comte de Provença es va mantenir feudatari uns quants anys però al final del segle, a causa de la lluita contra el sarraïns, de fet es va emancipar, si be nominalment en restava un feu i va romandre com a feu imperial després del 1032 quan el darrer rei [[Rodolf III de Borgonya|Rodolf III d'Arle]] va llegar el regne a l'emperador [[Conrad el Sàlic]]. El parent més proper, [[Eudes II de Blois]] va intentar heretar el regne però després de dos anys de lluita va haver de renunciar ([[1034]]).
==Referència==
*GEC, article Provença
*Jaqn Dhondt, La Alta Edat Media; Madrid (1ª edició 1971, traducció de l'obra en alemany ''Das früche Mittelalter'', ISBN 84-323-0049-7
[[Categoria:Estats històrics]]
| |||