Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaços interns i canvis menors
Línia 1:
L' '''intercanvi de poblacions''' entre [[Grècia]] i [[Turquia]] el [[1923]] va ser
el primer intercanvi de poblacions a gran escala o expulsió d'acord mutu del [[segle 20XX]].
Es tractava d'uns dos milions de persones, la majoria d'ells convertits en refugiats
per la força i ''de jure'' desnaturalitzats dels seus països d'origen.
 
El "Conveni d'intercanvi de poblacions grega i turca", va ser signat a [[Lausana]], [[Suïssa]], el 30 de gener de 1923, pels governs de [[Grècia]] i [[Turquia]]. L'intercanvi va tenir lloc entre els ciutadans turcs de [[Església Ortodoxa Grega|religió ortodoxa grega]] establerts en territori de Turquia, i dels ciutadans grecs de [[Islam|religió musulmana]] establerts en territori de Grècia.
 
Els dirigents de Grècia i Turquia van veure l'homogeneïtzació ètnica resultant dels seus respectius estats com a positiva i estabilitzadora, per ajudar a enfortir la naturalesa de nació-estat dels dos estats.
Línia 12:
La majoria dels grecs que vivien a la República de Turquia ja havien estat expulsats quan es va signar l'acord i només en quedaven per marxar uns 400.000. A Grècia, l'intercanvi es va considerar part dels esdeveniments anomenats la ''Catàstrofe de l'Àsia Menor'' (en grec: Μικρασιατική καταστροφή). Ja s'havien produït desplaçament de refugiats i moviments importants de població arran de les [[Guerres Balcàniques]], la [[Primera Guerra Mundial]], i la [[Guerra d'Independència Turca]]. Aquests intercanvis incloïen l'expulsió de prop de 500.000 turcs de Grècia i les seves illes, i al voltant de 1.500.000 grecs d'Àsia Menor, Anatòlia Oriental i Tràcia.
 
El conveni afectava les poblacions de la manera següent: gairebé tots els cristians ortodoxos grecs (parlessin grec o turc) d'Àsia Menor, incloent-hi una població de parla turca però de religió ortodoxa grega de l'Anatòlia central (Karamanlides), la regió de Jònia (per exemple, Esmirna, Aivali), la regió Pòntica (per exemple, Trapezunda, Sampsunta), Prusa (Bursa), la regió de Bitínia (per exemple, Nicomèdia (Izmit), Calcedònia (Kadıköy), Tràcia oriental i altres regions van ser expulsats o formalment desnaturalitzats del territori turc. Aquests, al voltant de mig milió, es van sumar als més d'un milió de grecs ja explusatsexpulsats per l'exèrcit turc abans de la signatura del tractat. Unes 500.000 persones van ser expulsades de Grècia, la majoria turcs, i altres, inclosos els musulmans grecs, musulmans gitanos, pomacos, els albanesos de Cham i els romanesos meglenorrumans.
 
==Conseqüències==
 
Els turcs i altres musulmans de Tràcia occidental van ser exclosos d'aquesta transferència, així com els grecs d'Istanbul i les illes de l'Egeu d'Imbros (Gökçen) i Tenedos (Bozcaada). A causa de les mesures punitives dutes a terme per la República de Turquia, com la llei parlamentària de 1932 que prohibia als ciutadans grecs a Turquia exercir una sèrie de 30 professions i oficis, de sastre i fuster a la medicina, el dret, i béns arrels, la població grega d'Istanbul va començar a declinar, com ho demostren les estadístiques demogràfiques. A més, incidents violents com el pogrom d'Istanbul (1955) dirigits contra la comunitat ètnica grega han accelerat l'emigració dels grecs, la reducció de la minoria grega de 200.000 el 1924 a poc més de 5.000 el 2005. En contrast, la comunitat musulmana de Grècia ha augmentaugmentat de mida més de 100.000 persones des de la signatura del Tractat de Lausana, i Grècia és a més la receptora de desenes de milers d'immigrants musulmans.
 
El perfil de la població de [[Creta]] es va modificar significativament també.