Pàgina nova, amb el contingut: «La teologia moral és el mandat i el compliment de la veu de la consciència en el cor de cada ésser humà, de la inspiració de la naturalesa i...».
La teologia [[moral]] és el mandat i el compliment de la veu de la [[consciència]] en el cor de cada ésser [[humà]], de la inspiració de la [[naturalesa]] i, en definitiva (per als creyents), de la veu de [[Déu]] aque la qual se li diués la no tan gustosa perquè vivim en un món tan [[liberalista]] que s'arriba a dubtar fins de matar, robar, mentir i adulterar o contaminar està malament però es li diu: [[Llei]] divina que fa que la relació entre les persones humanes sigui la millor i "''per assolir la glòria de Déu''". És, dit d'una altra manera, la part de la [[Teologia]] que estudia l'obrarles humàaccions humanes d'acord amb la seva bondat o maldat, en la mesura que fa [[Bé (filosofia)|bé]] al món (com [[Mahatma Gandhi|Gandhi]] o [[Teresa de Calcuta|Mare Teresa de Calcuta]] o fa [[mal]]).
Aquest és sens dubte, un tema molt cotrovertidocontrovertit. Hi ha moltes corrents d'interpretació. Difícilment es va un a trobartroben en punts afinscomuns. El que si s'ha decal considerar és, que la societat no pot sobreviure en un medi ambient on cadascú fa el que aquestatrova correcte endevant els seus propis ulls. Mentir o enganyar (i fer trampa), "és acceptable mentre no siguis atrapat". Sense fonament comú de veritats absolutes qualsevol cultura esdevindrà feble i fragmentada. La teologia moral aquestapot saturadatenir demolts absolutismes. La cultura postmoderna éspot ser una cultura fragmentada perquè nosinó reconeix unales veritatveritats absolutaabsolutes, ni els valors morals absoluts. Un enteniment clar d'aquesta postura conclouportaria a concloure que aquesta és la respostaconseqüència ade la depravació de les persones. ElCom al llibre dels Jutges capítol 21 verset 25 on lapidàriament es declara :"... cadascú feia el que bé li semblava "<ref> </ref>.
