Diferència entre revisions de la pàgina «Teologia moral»

cap resum d'edició
La teologia [[moral]] és el mandat i el compliment de la veu de la [[consciència]] en el cor de cada ésser [[humà]], de la inspiració de la [[naturalesa]] i, en definitiva (per als creyentscreients)<ref name="ateu">Aquesta frase no té sentit per als no creients</ref>, de la veu de [[Déu]] que és la [[Llei]] divina que fa que la relació entre les persones humanes sigui la millor (per als creyentscreients)<ref name="ateu"/> "''per assolir la glòria de Déu''". És, dit d'una altra manera, la part de la [[Teologia]] que estudia les accions humanes d'acord amb la seva bondat o maldat, en la mesura que fa [[Bé (filosofia)|bé]] al món (com [[Mahatma Gandhi|Gandhi]] o [[Teresa de Calcuta|Mare Teresa de Calcuta]] o fa [[mal]]).
 
Aquest és sens dubte, un tema molt controvertit. Hi ha moltes corrents d'interpretació. Difícilment es troben en punts comuns. El que si cal considerar és, que la societat no pot sobreviure en un medi ambient on cadascú fa el que trova correcte devant els seus propis ulls. Mentir o enganyar (i fer trampa), "és acceptable mentre no siguis atrapat". Sense fonament comú de veritats absolutes qualsevol cultura esdevindrà feble i fragmentada. La teologia moral pot tenir molts absolutismes. La cultura postmoderna pot ser una cultura fragmentada sinó reconeix les veritats absolutes, ni els valors morals absoluts. Un enteniment clar d'aquesta postura portaria a concloure que aquesta és la conseqüència de la depravació de les persones. Com al llibre dels Jutges capítol 21 verset 25 on lapidàriament es declara :"... cadascú feia el que bé li semblava "<ref>Biblia, Nacar Fuster, Lloino-Colunga Cueto, Atr.Madrid - 1985 </ref>.
144.416

modificacions