Tractat d'Adrianòpolis (1829): diferència entre les revisions

El ''' Tractat de Edirne o Adrianòpolis ''' ([[14 de setembre]] de [[1829]]) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la [[Guerra Russo-Turca (1828-1829)]] entre [[Rússia]] i el [[Imperi otomà]], en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el [[Caucas]] i els [[Balcans]]. El conflicte es va originar per la intervenció de [[Rússia]], [[Gran Bretanya]] i [[França]] a la [[Guerra de la Independènciad'independència grega]], i la clàusula principal del tractat concedia a [[Grècia]] la independència total enfront del [[Imperi otomà]]. En altres clàusules s'obligava a als otomans a cedir a Rússia les illes situades a la desembocadura del [[Danubi]], la franja caucàsica de la costa del [[mar Negre]] ja permetre utilitzar el pas de l'estret dels [[Dardanels]]. Així mateix, l'Imperi Otomà va reconèixer la sobirania de Rússia en [[Geòrgia]], l'autonomia de [[Sèrbia]] i l'autonomia de [[Moldàvia]] i [[Valàquia]] (garantint la seva prosperitat, i la plena "llibertat de comerç ") sota la supervisió de Rússia. Aquest tractat va suposar un pas més en el declivi de l'Imperi otomà, que havia assolit la seva màxima extensió a [[1683]], quan les seves fronteres van arribar fins a les portes de [[Viena]].