Comensalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
im |
amplio i trec menció d'esborrany |
||
Línia 1:
[[File:Aequorea3.jpeg|thumb|right|La [[medusa]] ''[[Aequorea victoria]]'' amb un [[amfípode]] (''[[Hyperiidae]]'') vivint en relació de comensalisme.]]
El '''comensalisme''' en [[ecologia]] és una [[relació tròfica]] en què una espècie s'alimenta a partir de l'aliment sobrer d'una altra [[espècie]], o de les [[mudes]] o [[descamacions]] dels [[individus]] d'aquesta espècie.
[[Imatge:Cattle Egret.jpg|''Bubulcus ibis'', és un exemple clàssic de comensalisme. S’alimenta en camps entre bovins i cavalls alimentant-se d’insectes que aixequen els animals quan pasturen. L’au s’en beneficia mentre ela qua pasturen no se’n veuen afectats.|thumb]]
En el comensalisme hi ha una relació establerta entre dos organismes on un organisme se'n beneficia i l'altre no n'és afectat. Hi ha altres tipus d’associació: [[mutualisme]] (on els dos organismes surten beneficiats), [[competició]] (quan els dos organismes en surten perjudicats), i [[parasitisme]] (un organisme s’en beneficia i l’altre és damnificat).
El comensalisme és una paraula derivada del llatí ''cum mensa'', "compartir la taula" en una interacció social humana. Originalment el terme es va fer servir per l’ús de residus de menjar per un segon animal com en el cas dels necròfags (voltors per exemple) que esperaven que acabés de menjar un lleó per menjar les restes de la presa d’aquest.
== Exemples ==
El comensalisme és més difícil de demostrar que el parasitisme i el mutualisme, ja que és més fàcil mostrar que l’hoste és afectat que no pas aprovar o desaprovar aquesta possibilitat. Sovint una investigació acurada mostra que sí que l’hoste en queda afectat.
=== Tigres i xacals daurats ===
A l'[[Índia]] aquesta espècie de [[xacal]]s fins i tot alerten un [[tigre]] en particular del fet d’haver-hi una presa a l'abast. Els tigres toleren aquests xacals i permeten que es mengin les restes de la presa.<ref name="perry">{{cite book | author = Perry, Richard | title = The World of the Tiger | year = 1965 | pages = 260 | id = ASIN: B0007DU2IU}}</ref> Tanmateix de vegades els tigres poden matar els xacals.<ref name="USSR">Heptner, V. G. & Sludskii, A. A. 1992. [http://books.google.com/books?id=UxWZ-OmTqVoC&pg=PA177&dq=mammals+of+the+soviet+union+tigers+bears Mammals of the Soviet Union]. Vol. II, part 2, Carnivores(Feloidea), p. 177. Leiden, E. J. Brill. 784 pp. ISBN 9004088768</ref>
=== Altres exemples ===
Hi ha ocells que segueixen les files de formigues del tipus marabunta) que aixequen insectes voladors del sòl del bosc que són capturats pels ocells.
Les [[Orcquídia|orquídies]] i la [[molsa]] tenen relacions de comensals amb els arbres ja que creixen en les branques o el tronc on disposen de llum per a la fotosíntesi sense que els arbres en quedin afectats.
=== Percebes ===
Els percebes són [[crustaci]]s sedentaris que es fixen al substrat (des d’una roca a un animal com les balenes) sense que l’hoste en quedi afectat.
== Discussió ==
Encara no està clar si es poden qualificar de comensalisme o de mutualisme les relacions entre la [[flora intestinal]] i l’espècie humana.
Per alguns biòlegs és improbable que en qualsevol relació entre organ ismes sigui completament neutra per a cadascuna de les parts, i les relacions que s’identifiquen com a comensals són possiblement del tipus del mutualisme o el parasitisme però d’una manera sobtil que no s’ha identificat. Per exemple les plantes , [[epífites]] són "pirates nutricionals" que intercepten substàncies nutrients que en altre cas anirien a parar a la planta hoste.<ref>Benzing, D.H. (1980) ''Biology of the Bromeliads''. Eureka, California: Mad River Press.</ref> Si hi ha un gran nombre d’epífites poden trencar les branques o donar ombra excessiva i disminuir la fotosíntesi. Una cosa similar passa amb els àcars forètics que es posen sobre altres insectes sense aparentment fer-los cap mal.
== Tipus ==
[[Imatge:Fly June 2008-2.jpg|right|thumb|Àcar forètic sobre una mosca (''Pseudolynchia canariensis'')]]
*Foresi: Un animal s’enganxa a un altra només per a ser transportat. Això passa en molts artròpodes, amb exemples en àcars sobre insectes (com escarbats, mosques o abelles), pseudoescorpins sobre mamífers<ref>Durden, Lance A. (2001) "Pseudoscorpions Associated With Mammals in Papua New Guinea". ''Biotropica'', Vol. 23, No. 2, pp. 204–206.</ref> o escarbats, i milpeus sobre ocells.<ref>Tajovy, Karel, et al. (2001) "Millipedes (Diplopoda) in Dog's’ nests". ''European Journal of Soil Biology'', vol. 37, pp. 321–323.</ref> La foresi pot ser obligada o facultativa (induïda per condicions mediambientals).
*[[Inquilinisme]]: Fer servir un segon organisme com a habitatge. Hi ha exemples en les plantes epífites (com moltes orquídies) o els ocells que viuen en forats dels arbres.
* Metabiosi: És una dependència més directa on el segon organisme fa servir alguna cosa que el primer ha creat com per exemple el cranc ermità que fa servir la conquilla d’un gasteròpode.
En animlas domesticats l’assumpte és més vague com pot ser, per exemple, les relacions dels humans amb les vaques i els productes d'elles. Es considera que seria de comensalisme si l’animal mor de mort natural sinò es pot considerar un parasitisme.
==Vegeu també==
{{Commonscat}}
*[[Simbiosi]]
==Referències==
<references />
[[Categoria:Ecologia]]
| |||