'''Antoni Verdaguer i Serra''' ([[Terrassa]], 1954) director i guionista de cinema.
S’inicià com a cineasta amateur vinculat al Cineclub Amics de les Arts de Terrassa. El 1971-73 realitzà diversos curtmetratges d’art conceptual sobre [[Francesc Abad]] i [[Lluís Jové]], i després marxà a [[París]] per cursar estudis de direcció al Conservatori Lliure del Cinema Francès (1974-76). De retorn a [[Catalunya]] exercí d’ajudant de direcció en produccions com ''La verdad sobre el caso Savolta'' ([[1978]], [[Antonio Drove]]). També realitzà curts com ara ''Un matí qualsevol…'' ([[19811980]]) i ''Parleu després de sentir el senyal'' ([[19811982]]), tots dos premiguardonats amb el [[Premi Sant Jordi de Cinematografia]] al millor curtcurtmetratge. S’integrà al col·lectiu [[Nous Directors Catalans]] (1984-88) i adaptà al cinema la novel·la ''Amorrada al piló'' de [[Maria Jaén]], convertida en ''L’escot'', el seu primer llargmetratge ([[1986]]). A continuació rodà dos films històrics,d'ambientació històrica: ''La teranyina'' ([[1990]]), basada en la novel·la homònima de [[Jaume Cabré]] ([[Premi Sant Jordi]] [[1983]]), i ''Havanera 1820'' ([[1993]]), que tingué una versió televisiva més extensa per a (TVC[[Televisió de Catalunya]]). Ha dirigit nombrosos curts, documentals, espots publicitaris, vídeos, programes televisius i llargmetratges, i ha escrit els treballs ''Cinema català i cinema en català. La llengua catalana al cinema'' ([[1997]]); ''Tu si que tens una bona pel·lícula'' ([[2001]]) i ''Raval literari'' ([[2005]]).
