Heinrich Michael Buch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 33:
Fill de jornalers d'[[Arlon]] (al Luxemburg belga), aviat destacà per la seva pietat i devoció. Aprengué l'ofici de sabater. A més del treball, feia pregària i penitència, i era molt caritatiu amb els necessitats, prenent com a models els sants patrons del seu ofici [[Crispí i Crispinià de Soissons]]. Intentava apartar altres persones, especialment els joves, del pecat i dels mals costums, induïnt-los a canviar de vida o intruïnt-los en els principis del cristianisme. Era conegut com ''der gute Heinrich'' ("Enric el bo"). Va viure a Luxemburg i Messen, i hagué d'anar a [[París]], on s'establí com a sabater, continuant amb la seva vida pietosa (per exemple, visitava diàriament els malalts de l'hospital Saint-Gervais).
 
Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró [[Gaston de Renty]], noble famós per la seva pietat i que feia catequesi i apostolat a París. Els dos, per tal de fer viure cristianament altres persones, van decidir de fundar una congregació laica per a sabaters, de manera que aquests poguessin viure el cristianisme en el seu treball. Nasqué així, enel 2 de febrer de 1645, la confraria dels '''Frères Cordonniers de Saint-Crépin''', amb l'objectiu que els seus membres treballessin honradament i dividissin els seus guanys amb els necessitats, a més de donar-se ajut mutu quan ho necessitaven; vivien i treballaven en comunitat, sense fer vots, i mentre treballaven, feien meditació, oració o cantaven himnes sacres. A més, tenien reunions espirituals en la parròquia de Saint-Paul on pregaven, combregaven o s'instruïen. Els patrons de la confraria eren els sants [[Crispí i Crispinià]]. Els estatuts de la confraria, redactats per Coqueret, doctor de la Sorbona, van ser aprovats per l'arquebisbe de París Jean-Françaois de Gondi i Heinrich Buch en va ésser el primer superior. Tenia la seva seu a la casa del mestre sabater Jobard, al carrer de Séguier. Vestien de negre, amb alçacoll i barret caigut.
 
L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França (Soissons, Lió, Tolosa, etc.) i Itàlia (Roma).
 
El sabater va emmalaltir d'una greu malaltia de pulmons i, tres anys més tard, morí el 9 de juny de 1666 a París. Va ésser sebollit al cementiri de la parròquia de Saint-Gervais. És venerat com a [[beat]].
 
==Bibliografia==
* [http://books.google.com/books?id=adEOAAAAYAAJ&pg=PA135&lpg=PA135&dq=%22freres+cordonniers%22&source=bl&ots=HG-oMATeyR&sig=KOCVfQ5GRt1qH2uLskO6TIyV_yA&hl=en&ei=tbryS9W5J469_Qb59O2UDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CDEQ6AEwBQ#v=onepage&q&f=false ''L'ami de la religion et du roi''. Paris: Le Clere, 1823. Vol. 35, p. 134-135.]
 
{{ORDENA:Buch, Heinrich}}