Dinastia otoniana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
RR (discussió | contribucions) Cap resum de modificació |
RR (discussió | contribucions) Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
Tot i no haver estat mai [[emperador d'Occident|Emperador]], [[Enric I d'Alemanya|Enric I l'Ocellaire]], [[Duc de Saxònia]] impulsa l'accés de la seva dinastia a l'Imperi al haver unificat els diferents pobles germànics sota un únic rei, llegat que recau en el seu fill [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó el Gran]] qui si que es nomenat Emperador i, com a tal es el successor de la [[dinastia Carolíngia]].
Des d'Otó I la majoria dels reis alemanys també eren coronats [[Emperador d'Occident|Emperadors Romanogermànics]]. Sota el regnat dels governants Otonians, el regne de [[França oriental|Franc Oriental]] esdevé finalment el regne d'[[Alemanya]] amb la unificació dels ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Ducat de Saxònia|Saxònia]], [[Ducat de Francònia|
Després de l'extinció de la dinastia Otoniana amb la mort d'[[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II del Sacre Imperi]], el [[1024]] la corona passava a la [[Dinastia Sàlica]] amb [[Conrad II, emperador romanogermànic|Conrad II]], besnet de Luitgard, una filla de l'Emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó I]] que s'havia casat amb el Duc Sàlic [[Conrad el Vermell]] de Lorena.
'''Reis i Emperadors Otonians:'''
|