Diferència entre revisions de la pàgina «Dinastia otoniana»

cap resum d'edició
 
Tot i no haver estat mai [[emperador d'Occident|Emperador]], [[Enric I d'Alemanya|Enric I l'Ocellaire]], [[Duc de Saxònia]] impulsa l'accés de la seva dinastia a l'Imperi al haver unificat els diferents pobles germànics sota un únic rei, llegat que recau en el seu fill [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó el Gran]] qui si que es nomenat Emperador i, com a tal es el successor de la [[dinastia Carolíngia]].
Des d'Otó I la majoria dels reis alemanys també eren coronats [[Emperador d'Occident|Emperadors Romanogermànics]]. Sota el regnat dels governants Otonians, el regne de [[França oriental|Franc Oriental]] esdevé finalment el regne d'[[Alemanya]] amb la unificació dels ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Ducat de Saxònia|Saxònia]], [[Ducat de Francònia|FrancàniaFrancònia]], [[Ducat de Suàbia|Suàbia]], [[Turíngia]] i [[Ducat de Baviera|Baviera]] en un imperi ara conclòs. També la identificació d'Alemanya amb el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], que dominarà la història alemanya fins a 1806, començà amb la coronació de [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó I el Gran]] a Roma en [[962]]. No obstant aixó, la projectada restauració de l'Imperi Romà decauria mes tard sota el regnat d'[[Otó III, emperadordel romanogermànicSacre Imperi Romanogermànic|Otó III]].
 
Després de l'extinció de la dinastia Otoniana amb la mort d'[[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II del Sacre Imperi]], el [[1024]] la corona passava a la [[Dinastia Sàlica]] amb [[Conrad II, emperador romanogermànic|Conrad II]], besnet de Luitgard, una filla de l'Emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó I]] que s'havia casat amb el Duc Sàlic [[Conrad el Vermell]] de Lorena.
 
'''Reis i Emperadors Otonians:'''
8.555

modificacions