Pietro Gambacorta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Pietro, nascut a Pisa en una família noble i rica, els Gambacorta di Pisa, va decidir, ja de jove, renunciar a la vida acomodada i fer vida eremítica. Cap al 1377 arribà al mont Cesana, prop d'[[Urbino]] i s'hi instal·là. Vivia d'almoines en una cabana.
Cap al 1375 va fundar al costat
A [[Roma]], Pere va conèixer [[Nicola da Forca Palena]] un altre eremita que havia fundat un eremitori similar al seu, al mont Gianicolo de Roma, llavors aïllat i de difícil accés. Tots dos van decidir d'unir els esforços i a partir dels dos eremitoris formaren una única congregació que seria aprovada per [[Martí V]] en 1420 i reconeguda amb nous privilegis pel papa [[Eugeni IV]] en [[1446]].
Pere va morir a Roma en 1435 i fou sebollit a Sant'Onofrio, al mont Gianicolo.
Les constitucions s'aprovaren en 1444, i [[Pius V]] els donà la seva forma definitiva en 1568. De mica en mica, s'hi incorporaren altres grups d'eremites que havien estat congregacions independents fins llavors: els [[Eremites de Monte Legastro]], de [[Gènova]] en 1579, i els Eremites del Tirol i Baviera en 1695. ▼
▲Les constitucions s'aprovaren en 1444, i [[Pius V]] els donà la seva forma definitiva en 1568, obligant els eremites a fer els tres vots habituals (obediència, pobresa, castedat) i a posar-se sota la ''[[Regla de Sant Agustí]]''. De mica en mica, s'hi incorporaren altres grups d'eremites que havien estat congregacions independents fins llavors: els [[Eremites de Monte Legastro]], de [[Gènova]] en 1579, i els Eremites del Tirol i Baviera en 1695.
A Itàlia hi havia quaranta monestirs en dues províncies, Ancona i Treviso. A Roma tenien el monestir de Sant' Onoforio in Gianicolo.
Linha 31 ⟶ 33:
[[Categoria:Sants morts al segle XV]]
[[Categoria:Sants toscans]]
[[it:Pietro Gambacorta]]
| |||