Diferència entre revisions de la pàgina «Magellan»

7 bytes afegits ,  fa 10 anys
m
m (Robot modifica: zh:麥哲倫號金星探測器)
 
== Missió ==
La ''Magellan'' fou la primera sonda planetària llançada per per un [[transbordador espacial]], concretament per l<nowiki>'</nowiki>''Atlantis'', des de [[Cap Canyaveral]] el [[4 de maig]] de [[1989]]. L<nowiki>'</nowiki>''Atlantis'' va dur la sonda fins a una [[òrbita terrestre baixa]], on va ser extreta de la bodega de càrrega. A partir d'aquell moment Un motor de combustible sòlid, anomenat ''Inertial Upper Stage'', va impulsar la sonda enllà de l'òrbita terrestre i va orbitar al voltant del [[Sol]] una vegada i mitja abans d'arribar a la seva òrbita entorn del planeta Venus el [[10 d'agost]] de [[1990]].
 
L'òrbita inicial de la ''Magellan'' era molt [[el·lipse|el·líptica]], essent el radi menor de 294&nbsp;km i el major de 8.543&nbsp;km. L'òrbita era [[òrbita polar]], completant una òrbita cada 3 hores 15 minuts. Durant la part més propera a Venus, el [[radar]] de la sonda escanejava una zona de la superfície de 17 a 28&nbsp;km d'amplària. Al final de cada òrbita, enviava la Terra un mapa de la zona escanejada. A més, com Venus gira sobre si mateix una vegada cada 243 dies terrestres, la ''Magellan'' aconseguia cobrir una gran part de la superfície del planeta.
Durant els quatre cicles orbitals recorreguts entre setembre de [[1992]] i maig de [[1993]], la sonda obtingué dades del [[camp gravitatori]] de Venus. Durant aquest període, la ''Magellan'' no va usar el radar. En el seu lloc va transmetre un senyal de ràdio constant a la terra, de manera que al travessar una zona amb una gravetat superior a la normal, la sonda acceleraria la seva velocitat, provocant un lleuger canvi en el senyal de ràdio a causa de l'[[efecte Doppler]].
 
Al finalitzar aquests quatre cicles, els controladors van disminuir el radi de l'òrbita de la sonda mitjançant la tècnica de l'[[aerofrenadaaerofrenat]]. Una vegada completada, el [[3 d'agost]] de [[1993]], l'òrbita tenia una distància mínima de 180&nbsp;km i màxima de 541&nbsp;km, i la velocitat va augmentar de manera que ara es completava una volta cada 94 minuts. Aquesta nova òrbita va permetre obtenir millors dades sobre el camp gravitatori en les zones més properes als pols. Després d'acabar el cinquè cicle orbital a l'abril de [[1994]], va començar el sisè i últim cicle, durant el qual va obtenir més dades i va realitzar alguns experiments de radar i senyals de ràdio. Quan va acabar la seva missió, la ''Magellan'' havia aconseguit dades precises sobre el camp gravitatori d'un 95% del planeta.
 
El setembre de [[1994]] es va reduir de nou l'òrbita per realitzar una prova anomenada «experiment del molí de vent». En aquesta prova, els panells solars de la sonda van adoptar una forma semblant a les aspes d'un molí, i la sonda s'introduí en la part externa de la densa atmosfera de Venus. D'aquesta forma els controladors van mesurar l'esforç de torsió necessari per mantenir l'orientació de la ''Magellan'' i mantenir-la sense girar. Aquest experiment va permetre obtenir informació sobre la composició de la part alta de l'atmosfera de Venus, informació útil per al disseny de sondes futures. L'[[11 d'octubre]] de [[1994]], tal com s'havia previst per al final de la missió, l'òrbita va ser rebaixada una vegada més, perdent-se el senyal de ràdio al dia següent. L'endemà següent, la sonda penetrà totalment en l'atmosfera i es vaporitzà gairebé per complet, encara que es creu que algunes parts van arribar a xocar amb la superfície.
6.341

modificacions