Pintura del Duocento: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 17:
L’escola de Pisa era decididament bizantina amb models agafats directament de l’[[Icona|iconografia oriental]]. En el mosaic del [[Baptisteri de Florència]], els artistes [[grec|grecs]] vinguts de [[Venècia]] i els artistes locals varen portar el [[manierisme|manierisme bizantí]] fins al [[paroxisme]].
 
En la Roma del segle XIII, [[Pietro Cavallini]] ([[1240]]-[[1330]]), en els mosaics de l'absis de Santa Maria in Transtevere ([[1291]]) fongué la pintura de tradició local i de l’art paleocristià amb les convencions bizantines mitjançant un [[ordre artístic]] i un [[ritme]] clar de les figures, així com expressant un inici de perspectiva en els edificis del fons. Posteriorment, en el fresc del [[Judici Final]] de Santa Cecília in Transtevere (vers [[1293]]), sobre d’uns composició on encara és patent la influència bizantina i romànica, desenvolupa una innovadora riquesa d’empastos de color en les figures dels [[àngel|àngels]] i dels [[apòstol|apòstols]] reunits en torn a Crist mentre cada un dels personatges reflexa un sentiment d’extraordinària grandesa. L’obra de Cavallini que influí poderosament en l’Escola Florentina, arribà a la maduresa en les obres napolitanes de [[Santa Maria Donnaregina]], [[Santa Maria de Aracoeli]] i en la [[Catedral de Nàpols]].
 
A la Florència del segle XIII, Cenni di Pepo, dit [[Cimabue]] (1240-[[1302]]) fou [[pintor]], arquitecte i mosaicista que participà en la realització dels mosaics de la [[cúpula|volta]] del [[Baptisteri]]. En els primers anys d’activitat pinta el crucifix de [[San Domenico de Arezzo]] on mitjançant un joc de llums i ombres aconseguí donar volum al cos, així com una violenta expressió de dolor al rostre. Posteriorment viatjà a Roma ([[1272]]) on prengué contacte amb el mon clàssic, amb la pintura paleocristiana i romànica i va conèixer Pietro Cavallini. Aquest conjunt d’influències havien de contribuir a alliberar-lo dels cànons i grafismes bizantins, dels quals es mostra depenent en totes les seves obres.