Orde Camaldulès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 60:
Fitxer:Camaldula1605.jpg|Escut de l'orde, en un còdex heràldic de Mòdena de 1605, dibuixat per Giacomo Fontana
</gallery>
==Regla==
No hi ha una regla escrita pel fundador, els ensenyaments del qual es transmeteren oralment. La seva intenció era introduir en occident l'ideal de vida eremítica dels Pares del Desert orientals; segons [[Pere Damià]], "convertir el món sencer en un eremitori, i que les multituds de gent participessin de l'orde monàstic". La combinació de vida eremítica i cenobítica era inusual a occident; la vida del monjo es desenvolupava en cel·les separades, amb un oratori o capella on es farien els oficis en comunitat, l'ofici diví i la missa.
La regla era molt austera. Diàriament s'havia de recitar tot el [[saltiri]], es feien dues quaresmes l'any (una abans del [[Nadal]]) amb abstinència completa (només s'hi permetia pa i aigua) llevat dels diumenges. La resta de l'any, el dejuni es feia cada dia llevat de dijous i diumenges, que es permetia menjar fruita i verdures. Cap al [[1080]], la regla fou posada escrita pel beat Rodolf I, quart prior de l'orde, amb algunes mitigacions que la feien més suau: es permetia trencar el dejuni de pa i aigua tots els dijous i en sis festes litúrgiques, on es permetia el peix i el vi. Alguns dies es permetia que es fes el dinar en comunitat. L'observança del silenci, que era absolut amb Romuald, va ésser menor en la nova regla, i només era absolut en les quaresmes i els dies d'abstinència; els altres dies, s'observava entre [[vespres]] (al vespre) i la missa conventual (a mig matí).
La regla de Rodolf introdueix la separació dels monestirs i els eremitoris, cadascun amb un tipus de vida diferenciat. En les constitucions per als monestirs cenobítics, se segueix la ''[[Regla de Sant Benet]]'' estrictament, amb tot el rigor possible.
==Activitat i difusió==
| |||