Orde Camaldulès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 66:
La regla era molt austera. Diàriament s'havia de recitar tot el [[saltiri]], es feien dues quaresmes l'any (una abans del [[Nadal]]) amb abstinència completa (només s'hi permetia pa i aigua) llevat dels diumenges. La resta de l'any, el dejuni es feia cada dia llevat de dijous i diumenges, que es permetia menjar fruita i verdures. Cap al [[1080]], la regla fou posada escrita pel beat Rodolf I, quart prior de l'orde, amb algunes mitigacions que la feien més suau: es permetia trencar el dejuni de pa i aigua tots els dijous i en sis festes litúrgiques, on es permetia el peix i el vi. Alguns dies es permetia que es fes el dinar en comunitat. L'observança del silenci, que era absolut amb Romuald, va ésser menor en la nova regla, i només era absolut en les quaresmes i els dies d'abstinència; els altres dies, s'observava entre [[vespres]] (al vespre) i la missa conventual (a mig matí).
 
La regla de Rodolf introdueix la separació dels monestirs i els eremitoris, cadascun amb un tipus de vida diferenciat i autònoms entre si, i no considerant-los com una unitat amb dos "mòduls". En les constitucions per als monestirs cenobítics, se segueix la ''[[Regla de Sant Benet]]'' estrictament, amb tot el rigor possible. En 1085 i 1188 es donaren noves constitucions, més suaus que les de 1080; a partir de llavors, la tendència va ésser d'anar suavitzant-les cada cop més, com a les de 1249 i 1253, del prior Martí III, i les de 1328.
 
Avui, la regla de Camaldoli reté part del rigor primitiu: només es permet menjar carn als malalts i cada divendres es fa dejuni de pa i aigua; els àpats es fan individualment, a la cel·la, llevat de les grans solemnitats, i sempre en silenci. S'observen dues quaresmes en les que no es prenen lactis ni ous. Les hores de l'[[ofici diví]] es fan en comunitat a l'oratori. Entre les hores de pregària, els monjos estudien o fan treball manual, i cadascú té la seva horta que ha de conrear. Només després del dinar hi ha una hora de recreació, on el monjo pot disposar lliurement del temps: dos o tres cops la setmana es permet xerrar en aquesta hora de recreació, i poden sortir a passejar fora de l'eremitori.
 
==Activitat i difusió==