Musoles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Mussoles mogut a Musoles: Aquesta es la grafia correcta del cognom.
Cap resum de modificació
Línia 5:
conquesta del [[Regne de València|regne]] per [[Jaume I el Conqueridor]]. Després de la conquesta, una de les branques de la família s'instal.là a [[Benifairó de les Valls]], possiblement als inicis del [[segle XVII]] consolidant-se com una de les principals famílies de la comarca del [[Camp de Morvedre]]. En aquesta localitat varen ocupar els principals càrrecs municipals al llarg dels [[segle XVIII|segles XVIII]] i [[segle XIX|XIX]]. Aconseguiren un gran ascens social a l'ombra dels [[Vives de Canyamàs]], senyors de [[Faura]] i [[Benifairó de les Valls]], treballant com administradors dels bens del senyoriu. En [[1965]] els tres descendents d'aquesta branca dels Musoles (amb un membre de la branca de la ciutat de València) esdeveniren entre els set principals propietaris del térme de [[Benifairó de les Valls]].
Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], va destacar la figura de Jorge Musoles, terratinent i alferes del [[Felip V de Castella|Rei]], que va influir de manera determinant en que las villes de la jurisdicció de [[Camp de Morvedre|Morvedre]] optaren per la causa de [[Felip V]].
En [[1739]], Joan Bautista Musoles va adquirir una plaça de [[regidor]] a l'Ajuntament de [[València]], que els seus descendents conservaren fins la caiguda de l'[[Antic Règim]]. Figura destacada de la família fou també el seu fill primogènit, Felip Musoles, magistrat de l'Audiència d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], de la Audiència de [[Regne de València|València]], Oïdor i Diputat a les Corts. Per ocupar ell la magistratura, el seu germà, Salvador Musoles, se'n va fer càrreg de la regiduria de [[València]]. El 29 de setembre de [[1778]], el rei [[Carles III d'Espanya]] va concedir el títol de '''Baró de CampolivarCampo-Olivar''' a Bartolomé Musoles i Pastor, fill de Felip Musoles, Oïdor de l'Audiència de [[Corona de Castella|Castella]]. La denominació del títol corresponía al d'una extensa finca, propietat de la família, a Campo-Olivar, al municipi de [[Godella]], pròxim a [[València]]. Els Musoles varen estar vinculats també a [[Mislata]], senyoriu que va passar per molts hereus des de [[1748]] en que fou venut pel [[comte d'Aranda]]. Per extinció de la línia directa, el senyoriu i el títol de '''Baró de Mislata i La Moreria''' va passar al baró de Campo-Olivar en el [[segle XIX]]. Durant aquesta època Diego Musoles Arramendia fou elegit diputat a les Corts espanyoles, en [[1871]].
 
Fernando Maria Musoles Martínez-Curt es l'actual Baró de CampolivarCampo-Olivar, des de l'onze de març de [[1994]], any en que succeir a son pare, el baró Fernando María Musoles Barber ([[1917]]-[[1989]]). Balbino Musoles Frígola es l'actual Baró de Mislata i La Morería, des de [[1978]], any en que va succeir al seu germà José María Musoles Frígola.
[[Image:Castillomasiasanfernandocampolivar 001.JPG|thumb|200 px|El Castell-Mas de Sant Ferran, a CampolivarCampo-Olivar ([[Godella]]).]]
 
===Barons de Campolivar===
*Bartolomé Musoles i Pastor, I Baró de CampolivarCampo-Olivar (1778).
*José Felipe Musoles Esteve, II Baró de CampolivarCampo-Olivar.
*Balbino Musoles Navarrete, III Baró de CampolivarCampo-Olivar i Baró de Mislata i La Morería.
*Fernando Maria Musoles Arramendía, IV Baró de CampolivarCampo-Olivar i Baró de Mislata i La Morería.
*Fernando Maria Musoles Martín, V Baró de CampolivarCampo-Olivar (1911).
*Fernando Maria Musoles Barber, VI Baró de CampolivarCampo-Olivar (1961).
*Fernando Maria Musoles Martínez-Curt, VII Baró de CampolivarCampo-Olivar (1994).
 
===El palau del Baró de CampolivarCampo-Olivar===
A la ciutat de [[València]], els Musoles s'assolaren des del [[segle XVIII]] en una mansió d'inspiració barroca situada al carrer Gobernador Vell. A la segona meitat del segle XIX es va realitzar una important intervenció, de la que destaquen les seves façanes. A l'interior del palau hi havia un ampli vestíbul amb zona de carruatges, sòcols de ceràmica, i l'escala amb balustrada de fusta i ferro del segle XVIII. A la planta principal es pujava per l'escala de márbre il.luminada per una claraboia. En la planta noble es varen dispossar quatre salons. En la façana lateral es trobava el jardí.