Hèruls: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Els '''hèruls''' (llatí heruli o eruli o aeruli) foren un poble germànic emparentat amb els [[gots]].
Romangueren molt temps a la confederació goda però com a nació independent.
Abans del [[267]] un grup es va establir entre el [[riu Don]] i la [[mar d'Azov]] a les costes del nord del Euxí (mar Negra) durant els regnat de Galiè (260-268), juntament amb els turcilings i els rugis. El 267 aliats als gots van atacar Bizanci, però el contingent oriental fou casi bé aniquilat a la batalla de Naissus (Sèrbia) el 269, per Claudi II el gòtic.
L'altra part va emigrar al Occident i son esmentats a la boca del Rin des el 289 junta amb els cavions, a la vora dels bataus. En temps del emperador Valentinià els hèruls van entrar al servei dels romans contra els alamans; s'esmenta a grups d'hèruls lluitant a Britània i un grup de 700, des Britània, va atacar les costes de Galícia i Cantàbria (finals del segle III)
El contingent oriental fou sotmès per Hermanric, el rei dels ostrogots; a la caiguda del poder ostrogot davant els huns, es van unir a Àtila (vers 375) i el van seguir cap a la Gàl•lia; altres hèruls van seguir als [[visigots]] i altres van formar un grup separat, sovint integrat en aliances majors. A la mort d'Àtila es van aliar als turcilings, sciris i rugis i es va establir a la part alta del Theiss mentre rugis, longobards i gèpides dominaven les ribes del Danubi. El cap o rei hérul, Odoacre, al capdavant d'un contingent de bàrbars (molts d'ells hèruls) es va posar al servei del Emperador romà, però finalment va acabar amb l'[[ Imperi romà d'Occident]] el [[476]].
Del [[490]] al [[510]] aproximadament van governar sobre altres pobles, entre ells els [[longobards]]. El rei ostrogot Teodoric va demanar la seva aliança contra els francs.
El 512 els longobards van atacar als hèruls i els van destruir. Els sobrevivents es van poder establir a la regió de Singidunum (Belgrad) per decisió del emperador bizantí Anastasi (juny-agost del 512). Una part es van dirigir suposadament al nord, cap Escandinàvia.
Els hèruls establerts a la baixa Panònia van romandre una horda perillosa i foren combatuts de vegades pels emperadors bizantins, incloent Anastasi i Justinià; sota aquest darrer es van fer cristians i van matar al seu rei, Ocon, demanant a Justinià el nomenament d'un nou rei i van fer la mateixa petició als seus germans d'Escandinàvia. Justinià va nomenar rei a Suartua, mentre els escandinaus recomanaven a Todasius; enderrocat Suartua, els hèruls de Panònia es van posar sota la direcció de Todasius, i van emigrar per unir-se als gèpides, quedant només una petita part al Imperi, lleials al emperador. Els hèruls es van distingir a les guerres dels bizantins contra els ostrogots a Itàlia i a altres guerres. Contingents hèruls van formar la guàrdia personal de Belisari.
[[Categoria:Pobles germànics]]
| |||