Hèruls: diferència entre les revisions

2.154 bytes afegits ,  fa 15 anys
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
 
Cap resum de modificació
Els '''hèruls''' (llatí heruli o eruli o aeruli) foren un poble germànic emparentat amb els [[gots]].
 
Romangueren molt temps a la confederació goda però com a nació independent.
Romangueren molt temps a la confederació goda. Abans del [[267]] el grup es va establir entre el [[riu Don]] i la [[mar d'Azov]]. Cap al [[375]] una part del poble es va sotmetre a l'[[huns]], altres van seguir als [[visigots]] i altres van formar un grup separat, sovint integrat en aliances majors. Del [[490]] al [[510]] aproximadament van governar sobre altres pobles, entre ells els [[longobards]].
 
Abans del [[267]] un grup es va establir entre el [[riu Don]] i la [[mar d'Azov]] a les costes del nord del Euxí (mar Negra) durant els regnat de Galiè (260-268), juntament amb els turcilings i els rugis. El 267 aliats als gots van atacar Bizanci, però el contingent oriental fou casi bé aniquilat a la batalla de Naissus (Sèrbia) el 269, per Claudi II el gòtic.
 
L'altra part va emigrar al Occident i son esmentats a la boca del Rin des el 289 junta amb els cavions, a la vora dels bataus. En temps del emperador Valentinià els hèruls van entrar al servei dels romans contra els alamans; s'esmenta a grups d'hèruls lluitant a Britània i un grup de 700, des Britània, va atacar les costes de Galícia i Cantàbria (finals del segle III)
 
El contingent oriental fou sotmès per Hermanric, el rei dels ostrogots; a la caiguda del poder ostrogot davant els huns, es van unir a Àtila (vers 375) i el van seguir cap a la Gàl•lia; altres hèruls van seguir als [[visigots]] i altres van formar un grup separat, sovint integrat en aliances majors. A la mort d'Àtila es van aliar als turcilings, sciris i rugis i es va establir a la part alta del Theiss mentre rugis, longobards i gèpides dominaven les ribes del Danubi. El cap o rei hérul, Odoacre, al capdavant d'un contingent de bàrbars (molts d'ells hèruls) es va posar al servei del Emperador romà, però finalment va acabar amb l'[[ Imperi romà d'Occident]] el [[476]].
 
Del [[490]] al [[510]] aproximadament van governar sobre altres pobles, entre ells els [[longobards]]. El rei ostrogot Teodoric va demanar la seva aliança contra els francs.
El 512 els longobards van atacar als hèruls i els van destruir. Els sobrevivents es van poder establir a la regió de Singidunum (Belgrad) per decisió del emperador bizantí Anastasi (juny-agost del 512). Una part es van dirigir suposadament al nord, cap Escandinàvia.
 
Els hèruls establerts a la baixa Panònia van romandre una horda perillosa i foren combatuts de vegades pels emperadors bizantins, incloent Anastasi i Justinià; sota aquest darrer es van fer cristians i van matar al seu rei, Ocon, demanant a Justinià el nomenament d'un nou rei i van fer la mateixa petició als seus germans d'Escandinàvia. Justinià va nomenar rei a Suartua, mentre els escandinaus recomanaven a Todasius; enderrocat Suartua, els hèruls de Panònia es van posar sota la direcció de Todasius, i van emigrar per unir-se als gèpides, quedant només una petita part al Imperi, lleials al emperador. Els hèruls es van distingir a les guerres dels bizantins contra els ostrogots a Itàlia i a altres guerres. Contingents hèruls van formar la guàrdia personal de Belisari.
 
El seu nom és principalment famós per haver estat el cap hérulo Odoacre, al capdavant d'un contingent de bàrbars (molts d'ells hèruls) al servei del Emperador romà, i que va acabar amb l'[[ Imperi romà d'Occident]] el [[476]].
 
[[Categoria:Pobles germànics]]
117.932

modificacions