Diferència entre revisions de la pàgina «Pròsper d'Aquitània»

cap resum d'edició
==Biografia==
 
D'origen aquità, probablement de [[Llemotges]], es va establir molt jove a [[Marsella]] ([[Provença]]) i probablement va fer els estudis superiors de l'època. A partir del poema ''Poema coniugis ad uxoris'' es pot induir que era casat; cap al 426, es traslladà a [[Marsella]] i, amb consentiment de la seva muller, visquéentrà en unal monestir de Sant Víctor com a germà llec; de fet, mai no va rebre els ordes sagrats.
 
Va conèixer les obres d'[[Agustí d'Hipona]] i les seves obres i començà a apreciar-ne el pensament, especialment el contrari a l'heretgia dels [[semipelagians]], llavors molt estesa. Amb un altre laic anomenat Hilari (conegut com ''Hilarius Prosperianus''), van informar Agustí de l'avenç de l'heretgia a Marsella i el bisbe d'[[Hippo Regius]] els remeté dos escrits: ''De praedestinatione sanctorum'', i ''De dono perseverantiae'', les dues últimes obres que escrigué. Les obres d'Agustí tampoc no van influir en els semipelagians i Pròsper i Hilari van anar a Roma per obtenir el suport de papa [[Celestí I]] qui, el [[431]], va emetre l'''Epistola ad episcopos Gallorum'', on denunciava l'heretgia de [[Joannes Massiliensis|Cassià]].
 
De nou a Marsella, Pròsper va escriure diverses obres de controvèrsia. El 440 tornà a Roma, ara amb l'ardiaca Leó, que després seria papa i va fer que Pròsper s'hi quedés per ocupar-se de la cancelleria pontifícia. Mentrestant, Pròsper va difondre i defensar l'obra d'Agustí en nombroses obres exegètiques i teològiques. Un temps després deixa de ser esmentat (la darrera obra data de vers el [[455]]). Va morir cap al 463, a Marsella.
60.794

modificacions