Diferència entre revisions de la pàgina «Pròsper d'Aquitània»

cap resum d'edició
|nom=sant Pròsper d'Aquitània, o<br>Pròsper Tir
|nom secular=Prosper Tyro Aquitanicus
|imatge=Tours de St-Victor.jpg
|imagesize=250px
|peufoto=Abadia de Sant Víctor de Marsella
|fets destacables=Difusor de l'obra d'[[Agustí d'Hipona]]
|títols=confessor; Pare de l'Església
==Biografia==
 
D'origen aquità, probablement de [[Llemotges]], i probablement va fer els estudis superiors de l'època. A partir del poema ''Poema coniugis ad uxoris'' es pot induir que era casat; cap al 426, es traslladà a [[Marsella]] i, amb consentiment de la seva muller, entrà ala monestirl'[[Abadia de Sant Víctor]], fundada per [[Joan Cassià]], com a germà llec; de fet, mai no va rebre els ordes sagrats.
 
Va conèixer les obres d'[[Agustí d'Hipona]] i començà a apreciar-ne el pensament, especialment el contrari a l'heretgia dels [[semipelagians]], llavors molt estesa. Amb un altre laic anomenat Hilari (conegut com ''Hilarius Prosperianus''), van informar Agustí de l'avenç de l'heretgia a Marsella i el bisbe d'[[Hippo Regius]] els remeté dos escrits: ''De praedestinatione sanctorum'', i ''De dono perseverantiae'', les dues últimes obres que escrigué. Les obres d'Agustí tampoc no van influir en els semipelagians i Pròsper i Hilari van anar a Roma per obtenir el suport de papa [[Celestí I]] qui, el [[431]], va emetre l'''Epistola ad episcopos Gallorum'', on denunciava l'heretgia de [[Joannes Massiliensis|Cassià]].
60.794

modificacions