Aretxabaleta: diferència entre les revisions

El topònim '''Aretxabaleta''' es compon segons [[Koldo Mitxelena]] de tres elements; ''areitz'' o ''aretx'' que vol dir [[roure]] en els dialectes occidentals de l'euskera (en [[euskera batua]] es diu ''haritz''), encara que antigament va tenir un significat més ample com ''arbre''; la paraula ''zabal'' (ample) i el sufix ''-eta'' que indica pluralitat. El nom per tant podria traduir-se com ''lloc de roures amples'', ''lloc d'arbres amples'' o un nom similar. El nom s'ha transcrit tradicionalment com '''Arechavaleta''', encara que en [[1980]] l'ajuntament va adoptar oficialment la forma '''Aretxabaleta''', que és una adaptació del nom tradicional a les modernes regles ortogràfiques de l'[[euskera]]. Aquesta variant va ser publicada en [[1989]] pel [[BOE]], senti és actualment l'única denominació oficial del municipi amb caràcter general. Quan es parla en euskera, se sol utilitzar la forma sincopada '''Atxabalta''', però aquesta s'ha considerat una variant col·loquial del nom formal i mai s'ha oficialitzat. De forma anàloga el gentilici és '''arechavaletano o arechavaletarra''' (en euskera ''aretxabaletarra''), encara que en basc és més habitual la forma sincopada '''atxabaltarra'''.

Les [[anteiglesia]]s són antics llogarets que van quedar adscritesadscrits a la localitat de Aretxabaleta, quan es va formar la ''universitat de Aretxabaleta'' en [[1630]]. Al llarg de la història han mantingut una forta personalitat pròpia, així per exemple constitueixen encara parròquies diferents a ArechavaletaAretxabaleta. En l'actualitat el creixement del nucli urbà del municipi unit al despoblament de les ''anteiglesias'' les ha convertit en petits barris rurals que sumen una mica menys del 5% de la població del municipi i han perdut importància en el conjunt del municipi. No obstant això, la major part del terme municipal d'Aretxabaleta és territori de les anteiglesias. Les 7 anteiglesias de d'Aretxabaleta són:

A les passades eleccions municipals de 2007 hi van concórrer sis partits a les eleccions en el municipi; Aralar, EAJ-PNB, EA, PSE-EE, EB i PP. Qui no va poder presentar-se va anar l'esquerra abertzale sota EAE-ANB, perja que estarestava il·legalitzada prèviament. Aquests van ser els resultats:

D'aquesta manera, es va proclamar vencedoravencedor l'actual alcalde de la localitat, Inaxio Garro García per part de d'Aralar. DestacarCal destacar que els partits nacionalistes van assolir 11 escons (EA, Aralar, EAJ-PNB i Ezker Batua), mentre que els no nacionalistes 2 (ambdós per part del [[PSE-EE]], ja que el PP no va assolir representació en l'ajuntament). També cal destacar que el vot nul va superar a qualsevolqualssevol de les candidatures presentades, aen l'obtenir 878 vots nuls, votsels quequals l'esquerra abertzale EAE-ANV va reclamar com a seus.