Pius Daví i Segalés: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{actor
| nom = Pius Daví i Segalés
| imatge = Teatre Romea - Barcelona (Catalonia).jpg
| nom imatge = Façana del Teatre Romea de Barcelona on triomfà Pius Daví i Segalés
| nom de naixença = Pius Daví i Segalés
| data de naixença =
| indret de naixença = [[Moià]], [[Moianès]]
| data de defunció = [[23 d'agost]] de [[1956]]
| lloc de defunció = [[Barcelona]]
| nacionalitat = [[Catalunya|catalana]]
| cònjuge = Maria Vila i Panadès
| papers importants = L'Hostal de la Gloria - Fidelitat
}}
'''Pius Daví i Segalés''' ([[Moià]], [[Bages]] 1891 - [[Barcelona]] 1956) va ser un actor i director teatral. Deixeble de l'[[Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual]]. Actuà a la companyia d'[[Enric Borràs]]. Es casà amb l'eminent actriu [[Maria Vila i Panadès|Maria Vila]]. Amb ella formà, l'any 1925, companyia de teatre. Van ser companyia titular del [[teatre Romea]] durant molts anys.
Inicià la seva formació artística en l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, dirigida per [[Adrià Gual]], en les quals sessions d'art celebrades en el [[Teatre Auditorium]] el [[1912]], es distingí en la interpretació d'obres de [[Molière]], traduïdes al català. Desprès ingressà en la companyia del gran actor [[Enric Borràs]], que actuava en el teatre [[Novedades]] de Barcelona.
El [[1919]] es casà amb l'actriu Maria Vila, sent ambdós presentats per Enric Borràs en el teatre [[Calderón]] de [[Madrid]], amb l'obra ''La loca de la casa'', de [[Benito Pérez Galdós]]. Incorporats mès tard a la companyia ''Alba-Bonafé'', Pius Daví i la seva esposa recorregueren els escenaris de les principals capitals espanyoles.
== Fidels a de Sagarra ==
El [[1924]] estrenà ''Fidelitat'', de [[Josep Maria de Sagarra]], en el teatre Romea de Barcelona, del que la companyia ''Vila-Daví'' es constituí en titular des de [[1927]] fins el [[1933]], estrenant les millors produccions donades a l'escena catalana en aquella època pels més prominents autors, com ''L'Hostal de la Gloria, L'alegria de Cervera'' i ''Desitjada'', de Josep Maria de Sagarra; ''Els fills, La llotja'' i ''La sorpresa d'Eva'', de'n [[Josep Maria Millàs-Raurell]], i ''La bruixa blava'' i ''La caravana perduda'', de [[Juli Vallmitjana]].
En aquell mateix període, donà conèixer, traduïdes al català, encara que conservant les peculiaritats de la seva original presentació escènica, varies obres del teatre modern estranger, tals com, ''El procés de Mary Dugan, El faquir Bengapur'' i ''El carrer'' d'[[Elmer Rice]], i altres, que assoliren llargues series de representacions. Desprès realitzà algunes temporades de teatre castellà, estrenant a Madrid ''Estampas de la Pasión'', [[Luis Fernández Ardavín]], la traducció de ''L'Hostal de la Gloria'' i una adaptació de ''La novicia de Santa Clara'', de [[William Shakespeare]].
Reincorporat a l'escena catalana, encara que alternant amb algunes actuacions en castellà, oferí al públic de Barcelona les primícies de noves obres del teatre vernacle. El [[1950]], per motius de salut, es retirà de la vida artística, deixant de compartir amb la seva esposa els èxits escènics que havien vingut assolint conjuntament.
==Trajectòria professional==
1925. ''El partit del diumenge'' de [[Valentí Castanys]] i [[Alfons Roure i Brugulat|Alfons Roure]]. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
== Referències ==
* ''Suplement anys [[1955]]-[[1956]], pàgs. 268-269, de l´''[[Enciclopèdia Espasa]] (ISBN 84-239-4592-8)
{{ORDENA:Davi i Segales,
[[Categoria:Actors catalans]]
| |||