170.156
modificacions
m (Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències|1}} i treu <small>s que sobraven) |
m (traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Mafoso pendent de revisió per l'usuari) |
||
{{Traducció|es|Idioma lingala}}
{{
{{Ficha de idioma|Lingala|nativo=Lingála
|color=orange
|color=orange
|países=[[Angola]], [[República Centroafricana]], [[República del Congo]], y [[República Democrática del Congo]] <small>(inmigrantes en [[Bélgica]], [[Estados Unidos]], y [[Francia]])</small>
|países=[[Angola]], [[República Centroafricana]], [[República del Congo]], y [[República Democrática del Congo]] <small>(inmigrantes en [[Bélgica]], [[Estados Unidos]], y [[Francia]])</small>
|zona=[[África central]]
|zona=[[África central]]
|hablantes=10 millones|h1=2 millones|h2=8 millones
|hablantes=10 millones|h1=2 millones|h2=8 millones
|familia=[[Lenguas níger-congo|Níger-congo]]<br />
|familia=[[Lenguas níger-congo|Níger-congo]]<br />
Atlántico-Congo<br />
Atlántico-Congo<br />
Volta-Congo<br />
Volta-Congo<br />
Benue-Congo<br />
Benue-Congo<br />
Bantoid<br />
Bantoid<br />
Meridional<br />
Meridional<br />
[[Lenguas bantúes|Bantú]]<br />
[[Lenguas bantúes|Bantú]]<br />
Nororiental<br />
Nororiental<br />
C.36D<br />
C.36D<br />
Bangi-Ntomba<br />
Bangi-Ntomba<br />
'''Lingala'''
'''Lingala'''
|oficial=[[República del Congo]], y [[República Democrática del Congo]] (nacional)
|oficial=[[República del Congo]], y [[República Democrática del Congo]] (nacional)
|iso1=ln|iso2=lin|iso3=lin|sil=LIN}}
|iso1=ln|iso2=lin|iso3=lin|sil=LIN}} {{IPA|i}}
El '''lingala''' es una [[lenguas bantú|lengua bantú]] hablada en el noroeste de la [[República Democrática del Congo]] (Ex-[[Zaire]]) y en una gran parte de la [[República del Congo]], así como, en cierto grado, en [[Angola]] y la [[República Centroafricana]]. Tiene más de 10 millones de hablantes. Se clasifica como C.36D según el sistema [[Malcolm Guthrie|Guthrie]] para clasificar lenguas [[bantú]]es.
El '''lingala''' és una [[llengües bantus|llengua bantu]] parlada al nord-oest de la [[República Democràtica del Congo|República Democràtica Del Congo]] (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la [[República del Congo|República Del Congo]], així com, en cert grau, a [[Angola]] i la [[República Centreafricana|República Centrafricana]]. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema [[Guthrie]] per classificar llengües [[bantu|bantus]].
== Aspectos históricos, sociales y culturales ==
== Aspectes històrics, socials i culturals ==
=== Historia ===
=== Història ===
En el [[siglo XIX]], la lengua franca usada a lo largo del río [[Congo]] era llamada [[Lobangi]], la cual fue aprendida e influida por los trabajadores africanos que los occidentales llevaron de otros lugares ([[Zanzíbar]], [[Comores]] y [[Tanganica]]). Posteriormente, los propios occidentales empezaron a aprender la lengua. Después de [[años 1880|1880]] se empezó a conocer como [[bangala]] y alrededor de [[años 1900|1900]] se reemplazó el término por el de lingala, el cual apareció por primera vez en forma escrita en una publicación del misionero Egide [[de Boeck]] ([[1903]]).
El [[segle XIX|Segle xix]], la llengua franca usada al llarg del riu [[Congo]] era anomenada [[Lobangi]], la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs ([[Zanzíbar]], [[Comores|Covisquis]] i [[Tanganyika|Tanganica)]]. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de [[1880]] es va començar a conèixer com [[bangala]] i al voltant de [[1900]] es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide [[De boeck]] ( [[1903]]).
El vocabulario lingala ha tomado muchos préstamos del [[Idioma francés|francés]]. También hay cierta influencia del [[portugués]], como en la voz para mantequilla (mántéka), mesa (mésa), ''zapatos'' (sapátu), e incluso del [[Idioma neerlandés|holandés]] o [[idioma inglés|inglés]]; por ejemplo, los términos para leche (míliki), o libro (búku). Los rebeldes congoleños usan actualmente formas cifradas de la lengua para pasar mensajes, indescifrables para las agencias de inteligencia occidentales.
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del [[Francès|francès]]. També hi ha certa influència del [[portuguès]], com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) ''sabates'' (sapátu), i fins i tot de l'[[Neerlandès|holandès]] o [[anglès]]; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.
=== Uso y Distribución ===
=== Ús i Distribució ===
[[Archivo:LanguageMap-Lingala-Larger Location.png|thumb|300px|Distribución de los habitantes de Lingala.]]
[[Fitxer:LanguageMap-Lingala-Larger Location.png|thumb|300 px|Distribució dels habitants de Lingala.]]
== Fonología y Escritura ==
== Fonologia i Escriptura ==
=== Fonología ===
=== Fonologia ===
==== Vocales ====
==== Vocals ====
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=2 style="text-align:center; border-collapse:collapse;"
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=2 style="text-align:center; border-collapse:collapse; "
!
!
! style="font-size: x-small;" | Anterior
! style="font-size: x-small; " | Anterior
! style="font-size: x-small;" | Posterior
! style="font-size: x-small; " | Posterior
|-
|-
! style="text-align: right;font-size: x-small;" | Cerrada
! style="text-align: right;font-size: x-small; " | Tancada
|style="font-size: larger;"| {{IPA|i}}
|style="font-size: larger; "| {{IPA|u}}
|style="font-size: larger;"| {{IPA|u}}
|style="font-size: larger; "| {{IPA|e}}
|-
|-
! style="text-align: right;font-size: x-small;" | Semicerrada
! style="text-align: right;font-size: x-small; " | Semitancada
|style="font-size: larger;"| {{IPA|e}}
|style="font-size: larger; "| {{IPA|o}}
|style="font-size: larger;"| {{IPA|o}}
|style="font-size: larger; "| {{IPA|ɛ}}
|-
|-
! style="text-align: right;font-size: x-small;" | Semiabierta
! style="text-align: right;font-size: x-small; " | Semioberta
|style="font-size: larger;"| {{IPA|ɛ}}
|style="font-size: larger; "| {{IPA|ɔ}}
|style="font-size: larger;"| {{IPA|ɔ}}
|style="font-size: larger; "| {{IPA|ɔ}}
|-
|-
! style="text-align: right;font-size: x-small;" | Abierta
! style="text-align: right;font-size: x-small; " | Oberta
|style="font-size: larger;"| {{IPA|a}}
|style="font-size: larger; "| {{IPA|ɡ}}
|
|
|}
|}
==== Consonantes ====
==== Consonants ====
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=3 style="text-align:center; border-collapse:collapse; font-size:larger;"
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=3 style="text-align:center; border-collapse:collapse; font-size:larger; "
|- style="font-size: x-small;vertical-align:top;"
|- style="font-size: x-small;vertical-align:top; "
!
!
! colspan=2 | [[Consonante bilabial|Bilabial]]
! colspan=2| [[Bilabial]]
! colspan=2 | [[Consonante labiodental|Labio-<br />dental]]]
! colspan=2| [[Labiodental|Llavi-< br]] />DENTAL]
! colspan=2 | [[Consonante alveolar|Alveolar]]
! colspan=2| [[Alveolar]]
! colspan=2 | [[Consonante postalveolar|Post-<br />alveolar]]
! colspan=2| [[Postalveolar|Post-< br]] />ALVEOLAR
! colspan=2 | [[Consonante palatal|Palatal]]
! colspan=2| [[Palatal]]
! colspan=2 | [[Consonante velar|Velar]]
! colspan=2| [[Velar|Vetllar]]
|-
|-
! style="font-size:x-small" | [[Consonante oclusiva|Oclusiva]]
! style="font-size:x-small"| [[Oclusiva]]
| p || b
| p || b
| colspan=2 |
| colspan=2|
| t || d
| t || d
| colspan=2 |
| colspan=2|
| ||
| ||
| k || {{IPA|ɡ}}
| k || {{IPA|ɔ}}
|-
|-
! style="font-size:x-small" | [[Consonante nasal|Nasal]]
! style="font-size:x-small"| [[Nasal]]
| colspan="2" | m
| colspan="2"| m
| colspan="2" |
| colspan="2"|
| colspan="2" | n
| colspan="2"| n
| colspan="2" |
| colspan="2"|
| colspan="2" | {{IPA|ɲ}}
| colspan="2"| {{IPA|ɔ}}
| colspan="2" | {{IPA|ŋ}}
| colspan="2"| {{IPA|ɔ}}
|-
|-
! style="font-size:x-small" | [[Consonante fricativa|Fricativa]]
! style="font-size:x-small"| [[Fricativa]]
| ||
| ||
| f || v
| f || v
| s || z
| s || z
| {{IPA|ʃ}} || ({{IPA|ʒ}})
| {{IPA|ɔ}} || ({{IPA|ɔ}})
| ||
| ||
| ||
| ||
|-
|-
! style="font-size:x-small" | [[Consonante aproximante|Aproximante]]
! style="font-size:x-small"| [[Aproximante]]
| colspan=2 |
| colspan=2|
| colspan=2 |
| colspan=2|
| colspan=2 |
| colspan=2|
| colspan=2 |
| colspan=2|
| colspan=2 | j
| colspan=2| j
| colspan=2 |
| colspan=2|
|-
|-
! style="font-size:x-small" | [[Consonante aproximante|Aproximante]] lateral
! style="font-size:x-small"| [[Aproximante]] lateral
| colspan=4 style="background:#ccc" |
| colspan=4 style="background:#ccc"|
| colspan=2 | l
| colspan=2| l
| colspan=2 |
| colspan=2|
| colspan=2 |
| colspan=2|
| colspan=2 |
| colspan=2|
|-
|-
|}
|}
== Ejemplos ==
== Exemples ==
=== Oración del Señor ===
=== Oració del Senyor ===
:Tatá wa bísó, ozala o likoló,
: Tatá wa bísó, ozala o likoló
:bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,
: bato bakúmisa Nkómbó ja Y
:bandima bokonzi bwa Yɔ́, mpo elingo Yɔ́,
: bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
:basálá yangó o nsé,
: basálá yangó o nsé
:lokóla bakosálaka o likoló
: lokóla bakosálaka o likoló
:Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,
: Pésa bísó ll biléi bya mokl na mokl
:límbisa mabé ma bísó,
: límbisa mabé ma bísó
:lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
: lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
:Sálisa bísó tondima masɛ́ngínyá tɛ̂,
: Sálisa bísó tondima masngínyá t
:mpé bíkísa bísó o mabé.
: mpé bíkísa bísó o mabé.
== Curiosidades ==
== Curiositats ==
Parte de la letra de la canción "En todas las esquinas" del grupo [[Chile|chileno]] [[Congreso (grupo musical)|Congreso]] está en Lingala. Con esto el grupo, en palabras del vocalista Pancho Sazo, buscaba que en caso de que [[Régimen Militar (Chile)|el régimen militar]], en el gobierno en aquella época en Chile, les preguntara algo sobre la letra que incitaba a la "libertad", ellos pudieran decir que era una canción para la libertad de África.
Part de la lletra de la cançó "A totes les cantonades" del grup [[Xile|xilè]] [[Congrés]] és a Lingala. Amb això el grup, en paraules del vocalista Pancho Sazo, buscava que en cas que [[el règim militar]], en el govern en aquella època a Xile, els preguntés alguna cosa sobre la lletra que incitava a la "llibertat", ells poguessin dir que era una cançó per a la llibertat de l'Àfrica.
== Véase también ==
== es Vegi també ==
* [[Mandombe]]
* [[ mandombe]]
== Enlaces externos ==
== Enllaços externs ==
{{InterWiki|code=ln}}
{{ InterWiki|code=ln}}
* [http://www.ikuska.com/Africa/Lenguas/lingala/ Lingala: Iniciación al idioma]
* [http://www.ikuska.com/Africa/Lenguas/lingala/ Lingala: Iniciació a l'idioma]
[[Categoría:Lenguas bantú|Lingala]]
[[Categoría:Lenguas de la República Democrática del Congo|Lingala]]
[[Categoría:Lenguas de la República del Congo|Lingala]]
[[Categoría:Lenguas de Angola|Lingala]]
[[Categoría:Lenguas de la República Centroafricana|Lingala]]
[[als:Lingala]]
[[am:ሊንጋላ]]
[[ca:Lingala]]
[[de:Lingála]]
[[en:Lingala language]]
[[eo:Lingala lingvo]]
[[eu:Lingala]]
[[fi:Lingala]]
[[wa:Lingala]]
[[zh:林加拉语]]
[[es:Idioma lingala]]
|