Antonio Maria Zaccaria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 36:
A més, tenien una especial devoció pels ensenyaments de Sant [[Pau de Tars|Pau]], que va ser el primer patró de l'orde, a més de la devoció per l'[[Eucaristia]] i Crist crucificat. El fet que l'orde critiqués els abusos de la jerarquia catòlica del moment va fer que Zaccaria guanyés aviat enemics i que el fundador fos investigat dos cops per [[heretgia]], en 1534 i 1537, sense que fos condemnat. En 1536 fundar la segona casa de l'orde a [[Vicenza]].
A Vicenza, va fer popular entre els laïcs la ''Devoció de les quaranta hores'' (exposició solemne del Santíssim Sacrament per a l'adoració dels fidels, amb pregàries) i va revifar el costum de picar les campanes a les tres de la tarda, en memòria de la [[Crucifixió]]. Va deixar pocs escrits: dotze cartes, sis sermons i les constitucions dels barnabites. ▼
Mentre era a Guastalla, en 1539, va caure malalt. Veient que moriria, es feu portar a Cremona, on va morir, a la mateixa casa on havia nascut i acompanyat de sa mare, el [[5 de juliol]] de [[1539]], als 37 anys. ▼
<gallery>
Fitxer:ANTONIO-MARIA-ZACCARIA.jpg|Retrat del sant
Linha 42 ⟶ 46:
Fitxer:ZaccariaMilan0.JPG|Cos incorrupte del sant, a San Barnaba de Milà
</gallery>
==Veneració==
▲A Vicenza, va fer popular entre els laïcs la ''Devoció de les quaranta hores'' (exposició solemne del Santíssim Sacrament per a l'adoració dels fidels, amb pregàries) i va revifar el costum de picar les campanes a les tres de la tarda, en memòria de la [[Crucifixió]]. Va deixar pocs escrits: dotze cartes, sis sermons i les constitucions dels barnabites.
▲Mentre era a Guastalla, en 1539, va caure malalt. Veient que moriria, es feu portar a Cremona, on va morir, a la mateixa casa on havia nascut i acompanyat de sa mare, el [[5 de juliol]] de [[1539]], als 37 anys.
Va ser sebollit al convent de les Angèliques de Sant Pau, branca femenina de l'orde que havia fundat, a Milà. 27 anys després, el seu cos va ser trobat incorrupte. En 1891, el seu cos va ser traslladat a la casa mare dels barnabites, l'església de San Barnaba e San Paolo de Milà. Des de la seva mort, va ser venerat com a sant, però en 1634, el papa va suspendre aquest culte. No va tornar a ser confirmat fins a la beatificació del sant, el 3 de gener de [[1890]], per [[Lleó XIII]]. El mateix papa va proclamar-lo sant el 27 de maig de 1897. La festa se'n celebra el 5 de juliol, aniversari de la seva mort.
| |||