Josep Rubau Donadeu i Corcellés: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Josep Rubau Donadeu i Corcellés''' ([[Figueres]], [[Alt Empordà]], [[1841]] - [[Madrid]], [[Castella]], [[1916]]) fou un [[escriptor]] i [[polític]] català. Treballà com a agent d'assegurances i simpatitzà inicialment amb el [[Partit Democràtic]]. El [[1863]] fundà el periòdic ''El Debate'' i el 1864 fou un dels signants del ''Manifest dels Demòcrates socialistes'' de Barcelona. Participà en el moviment revolucionari de 1866, raó per la qual fou empresonat. El 1867 es va establir a Madrid, on fou nomenat vicepresident del ''Club de la Montaña'', on destacà com a orador i agitador extremista, i amb Rodríguez Solís fundà el periòdic ''Cartas Federales''.
 
Va combatre en les barricades de la [[revolució de 1868]] al costat dels republicans més intransigents,. iSimpatitzant eldel 1872moviment internacionalista, va planejaracompanyar un[[Giuseppe aixecamentFanelli]] en la seva visita a l'Empordà[[Madrid]] contrael les1868 llevesi ambel 1869 va participar en l'[[BaldomerAssociació LostauInternacional ide PratsTreballadors]] ide [[JoanGinebra]], Arderiusorganitzada ipels Banjolseguidors de [[Mikhaïl Bakunin]]., Foui escollitel diputat1870 aintentà lesen va que la [[eleccionsFederació generalsRegional espanyolesEspanyola de 1873l'AIT]]. Foudonés assessorsuport d'[[Estanislaua Figueras]]la alcausa presidirrepublicana. aquestEl la1872 [[primerava Repúblicaplanejar espanyola]]un iaixecament participàa enl'Empordà contra les negociacionslleves durantamb la[[Baldomer Lostau i Prats]] i [[ProclamacióJoan deArderius l'Estati CatalàBanjol]].
 
Fou escollit diputat a les [[eleccions generals espanyoles de 1873]]. Fou assessor d'[[Estanislau Figueras]] al presidir aquest la [[primera República espanyola]] i participà en les negociacions durant la [[Proclamació de l'Estat Català]].
 
Després de la restauració va donar suport al [[Partit Demòcrata Possibilista]] d'[[Emilio Castelar]], però quan aquest partit va integrar-se en el [[Partit Liberal Fusionista]] es va decantar per la Fusió Republicana de [[Nicolás Salmerón]] (1898). El 1906 es va unir als republicans contraris a la constitució de la [[Solidaritat catalana]].
 
A la seva mort va donar valuoses col·leccions de llibres a les societats recreatives figuerencs i quadres pels museu de Figueres.