Nihon-shiki: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 215:
</tr>
</table>
Nota:
*Quan ''he'' へ es fa servir com a partícula s'escriu ''he'', no ''e'' (Kunreisiki/Hepburn).
*Quan ''ha'' は es fa servir com a partícula s'escriu ''ha'', no ''wa''.
*Quan ''wo'' を es fa servir com a partícula s'escriu ''wo'', no ''o''.
*Les vocals llargues s'indiquen mitjançant [[macron]], por exemple, la ''o'' llarga s'escriu ''ō''.
*La ''n'' sil·làbica ん s'escriu ''n'' abans de consonant i ''n''' abans de vocal o ''y''.
*Les consonants geminades s'emmarquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ, sense excepció.
La diferència entre Nipponsiki i Kunreisiki és la diferència entre el sil·labari [[kana]] i la pronunciació actual. En el japonès estàndard modern, els sons dels parells di/zi ぢ/じ, du/zu づ/ず, dya/zya ぢゃ/じゃ, dyu/zyu ぢゅ/じゅ, dyo/zyo ぢょ/じょ, wi/i ゐ/い, we/e ゑ/え, kwa/ka くゎ/か, gwa/ga ぐゎ/が són actualment idèntics. Per exemple, la paraula ''kana'''du'''kai'' (Nipponsiki) かなづかい es pronuncia ''kana'''zu'''kai'' en el japonès modern.
El Nipponsiki a vegades es diu que és més regular, ja que manté una correspondència estricta d'un kana, dues lletres. Com disposa d'escriptures diferents dels parells ja esmentats, es l'únic sistema de romanització que permet una correspondència sense pèrdues entre el kana i l'alfabet llatí.
Nipponsiki ha estat reconegut com la forma estricta d'[[ISO 3602]]. El sistema [[JSL]], que és dirigit a estudiants estrangers de japonès, està basat en Nipponsiki.
[[Categoria:Escriptura japonesa]]
[[en:Nihon-shiki]]
[[es:Nihon-shiki]]
| |||