Vallfogona de Balaguer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m afegida nova imatge |
m →Història: corregit un enllaç |
||
Línia 31:
Els primers vestigis d'activitat humana coneguts es troben a la [[Pedrera de Vallfogona]], descoberta per [[Lluís Díez-Coronel i Montull|Díez-Coronel]] l'any [[1958]], durant les obres de la central hidroelèctrica de Térmens, i excavada per [[Joan Maluquer de Motes i Nicolau|Maluquer de Motes]] amb l'equip de l'[[Institut d'Estudis Ilerdencs]]. Es tracta del jaciment arqueològic que més informació ha proporcionat sobre els [[ilergets]]. Probablement destruït durant l'[[època romana]] vers el [[segle II aC]], fou un cas excepcional d'un hàbitat continuat en un mateix lloc al llarg d'un miler d'anys durant l'[[època ibèrica]].
També en l'època romana hi ha documentada una vila rústica en el raval de l'Hostal Nou. La seva utilització va des del [[segle I dC]] fins a la fi de l'imperi romà. De la [[islamització]], que arriba a la totalitat del territori de l'[[Al-Andalus]] l'any [[714]], en romanen els topònims de la Ràpita, [[la Saida]] o [[Carbona (Vallfogona de Balaguer)|Al-Carbona]].
Amb la conquesta cristiana, [[Ermengol VI]] conquereix el terme el [[1105]], moment en què es constaten termes com Vallfogona de Balaguer o la Ràpita però que segueixen camins diferents fins al [[segle XIX]]. L'església queda repartida i integrada entre les de [[Sant Salvador de Balaguer]] i [[Santa Maria de Solsona]]. El [[1322]] esdevé un feu de la [[Canònica de Balaguer]] i una possessió de [[Ramon Cortit]], que a més d'ésser senyor de Vallfogona de Balaguer, ho és també d'Ormella i [[Montaspre (Camarasa)|Montaspre]], a la [[vall d'Àger]].
| |||