'''Abu-Ubayd al-Bakri''' conegut principalment com '''Al-Bakri''', i de nom complert '''Abu Ubayd Abd Allah ben Akd Abd-al-Aziz ben Muhammad ben Ayyub al-Bakri''' (segle XI, vers [[1010]]-[[1094]]) fou un geògraf àrab andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb [[al-Idrisi]]. Era fill d'[[Izz al-Dawla Abd al-Aziz al-Bakri]], que fou [[emir]] d'[[Huelva]] (''Walba'') i [[Saltés]] (''Shaltish''), emirat fundat el [[1012]] i que va tenir un o dos sobirans, Izz al-Dawla Abd al-Aziz al-Bakri amb seguretat i potser el seu pare (avi del geògraf) [[Abu Musab Muhammad ben Ayyub]], ja que el [[1051]], sota pressió política i militar, va haver d'entregar l'emirat al rei [[Abbàdides|Al-Mutadid Ibn Abbad]] de [[Sevilla]]. La família es va establir a [[Còrdova]].
En aquest temps governava Còrdova la dinastia [[Djahwarita]] o [[Djahwàrida]] i el seu cap, [[Abu l-Walid Muhammad ben Djahwar]] va protegir a la família.
