Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

La guerra va abocar una part important de la població a unes condicions de vida miserables. La major part de la indústria va passar a ser indústria de guerra, i per això les necessitats bàsiques de la població no es van poder cobrir. La manca de mà d'obra al camp, com a resultat de la [[lleva]], va fer baixar la producció agrícola i molts camperols es van negar a lliurar les collites. Els preus es van apujar de seguida i la capacitat adquisitiva dels assalariats va minvar vertiginosament. La manca de primeres matèries va fer tancar moltes fàbriques i va fer créixer la desocupació i els conflictes socials.

En el terreny polític, la guerra va provocar la desintegració de l'Estat [[tsarista]]. Els funcionaris[[funcionari]]s estatals estaven descontents perquè la minva dels seus salaris havia estat més espectacular que la de qualsevol altre sector social. A més, la desfeta militar va fer trontollar l'autoritat i va provocar una situació de descontentament entre els soldats i la població, que veia, espaordida, com els soldats russos morien al front (a la fi de 1916 hi havia dos milions de morts i quatre milions de mutilats). Per tot això, els complots a la cort es van sovintejar en aquests anys, sobretot aprofitant les llargues absències del tsar quan visitava el front. Els assumptes polítics van quedar a mans de la [[Alexandra de Hessen-Darmstadt|tsarina Alexandra]], que feia i desfeia al seu gust sota la influència del monjo [[Grigori Rasputín|Grigorij Jefimovic Rasputin]], que va ser assassinat en una conspiració nobiliària el [[30 de desembre]] de [[1916]]. La manca d'autoritat i el desgavell a la cort va estimular l'oposició a la [[Duma Estatal]], on la majoria dels diputats s'uniren per criticar la incapacitat dels ministres i de la cort.