Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

El [[23 de febrer]] de [[1917]] (9 de març segons el calendari occidental), el dràstic racionament i la manca de [[carbó]], a causa de la negligència administrativa, va provocar vagues a la fàbrica metal·lúrgica [[Putilov]] i manifestacions a [[Petrograd]]. Les autoritats no hi van intervenir; l'endemà, 200.000 vaguistes van reclamar pa. La nit del 26 al [[27 de febrer]] (12 de març al calendari occidental), les tropes encarregades del manteniment de l'ordre a Petrograd, formades per joves de lleva mal alimentats i sotmesos a una disciplina humiliant, quan van rebre l'ordre de disparar sobre la multitud es van amotinar i van afusellar els oficials. Al matí, van confraternitzar amb els obrers, es van apoderar de l'Arsenal i van prendre el palau[[Palau d'Hivern]] sense trobar resistència.

Per defensar la revolució, van començar a sorgir els primers grups d'obrers armats i ben aviat van constituir la guàrdiaGuàrdia rojaRoja, que els mesos següents va tenir un paper fonamental. Enmig de tots aquests esdeveniments van tornar a aparèixer els soviets d'obrers, de soldats i de camperols, que aviat es van estendre per tot l'Imperi. Els soviets[[soviet]]s agrupaven totes les forces revolucionàries: [[Partit Social-Revolucionari|esserites]] (que hi tenien la majoria de delegats), [[anarquistes]], [[menxevic]]s i [[bolxevic]]s.

A la [[Duma]], els diputats liberals, fonamentalment els del partit [[Kadet]], tement un esclat revolucionari, van crear un comitè executiu provisional, dirigit pel liberal Miljukov i el social-revolucionari [[Alexander Kerenski]].

El comitè de la duma i el [[soviet de Petrograd]] van començar negociacions l'1 de març; el segon va acceptar de subordinar-se al primer, sempre que respectés els seus objectius fonamentals, que eren la convocatòria d'una assemblea constituent, la proclamació de les llibertats civils i l'[[amnistia]] dels presos polítics. El 2 de març es va constituir un govern provisional encapçalat pel príncep [[Georgui Lvov]], un demòcrata constitucional (KD), que també va ocupar el ministeri de l'interior. Lvov va enviar dos emissaris al tsar. Abandonat pels seus generals, [[Nicolau II de Rússia]] va abdicar a favor del seu germà, el [[Miquel II de Rússia|gran duc Miquel]], que es va negar a succeir-lo enmig d'aquell caos. Aquest fet representava la caiguda dels Romanov[[Romànov]].

L'[[Imperi rus]] s'havia convertit en una república constitucional. El nou govern es va comprometre a fer reformes de caire polític (llibertat d'opinió, de premsa, de reunió, etc.) i social (igualtat davant la llei, drets sindicals, jornada laboral de 8 hores, etc.).