Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

Cap al final de la Guerra Civil, el govern va prosseguir, i fins i tot va intensificar, la política d'incautament i control pròpia del comunisme de guerra. Aquesta va assolir el seu punt màxim el 1920, amb les propostes de militarització del treball, apadrinades principalment per [[Trotski]], segons les quals els treballadors d'algunes regions serien obligats pel govern a treballar en regions i indústries determinades, i a més a més serien subordinats a una disciplina militar. La implantació del servei laboral universal es va imposar també el 1920 i es van formar exèrcits de treballadors als quals s'assignaven unitats de l'[[Exèrcit Roig]] per treballar a la indústria o a l'agricultura. Tanmateix, la producció agrícola i industrial va minvar precipitadament. Durant l'hivern de 1920-1921, la fam provocada per la sequera, la situació de privació general, la creixent oposició dels camperols a l'incautament del gra i el rebuig a les impopulars mesures governamentals van motivar vagues i revoltes a tot el país contra les quals el règim va respondre endurint la repressió. Al març de 1921, els mariners de la base naval de [[Kronstadt]], que anteriorment havien estat ardents aliats dels [[bolxevic]]s, van encapçalar una revolta contra l'austeritat de la política econòmica i la repressió de les vagues. La [[rebel·lió del Kronstadt]] va debilitar la confiança en el règim i va contribuir a l'abandonament del comunisme de guerra en favor de la [[Nova Política Econòmica]] (NEP), defensada per Lenin i aprovada al X Congrés del Partit Comunista al març de 1921. La NEP va relaxar el control del govern sobre l'economia, particularment en el sector agrícola, i va permetre l'existència d'algunes empreses privades per facilitar la recuperació econòmica. Així i tot, els comunistes van declarar que es tractava únicament d'un ajornament temporal abans de reprendre la marxa cap al socialisme. Posteriorment, Josif [[Iósif Stalin|Stalin]] va reprendre moltes de les mesures del comunisme de guerra en la política d'industrialització del decenni de 1930.

 

Les forces contrarevolucionàries van créixer en nombre quan, acabada la [[Primera Guerra Mundial]], les potències vencedores van decidir d'intervenir contra la Rússia revolucionària. Aquesta va haver d'enfrontar-se a un blocatge internacional i a la invasió de tropes franceses, britàniques, poloneses, americanes i japoneses. Pel març de 1918 els soviètics sols controlaven una part de territori al voltant de Petrograd i de Moscou, que va esdevenir la capital.