Bisbat d'Eivissa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics |
|||
Línia 4:
El Cristianisme arribà a les illes d'Eivissa i Formentera els primers segles de l'era cristiana. La cova de Santa Agnès, a [[Sant Antoni de Portmany]], les breus notícies dels bisbes Opilió i Vicent (segles V i VI, respectivament) i algunes troballes arqueològiques així ho confirmen. Entre els segles VIII-XIII, les illes varen restar sota la dominació musulmana.
El 8 d'agost de l'any 1235 varen ser conquistades pel sagristà de la seu de [[Girona]] i arquebisbe electe de [[Tarragona]], [[Guillem de Montgrí]], associat amb Nunó Sanç, comte del Rosselló, i l'infant Pere de Portugal. Es va restaurar el Cristianisme i s'erigí l'única parròquia d'Eivissa i Formentera, Santa Maria (1235-1782), depenent de la [[diòcesi de Tarragona]]. El 30 d'abril de 1782 el papa [[Pius VI]] signà la butlla per la qual fou instituïda la diòcesi d'Eivissa, per a les illes d'Eivissa i Formentera, amb seu a la nova ciutat d'Eivissa, títol que acabava de rebre l'antiga vila. La nova diòcesi es considerà subjecta a l'arquebisbat de Tarragona. El 1783 [[Manuel Abad y Lasierra]], monjo benedictí, fou elegit primer bisbe. Ell havia de dur a terme tot allò que la butlla de [[Pius VI]] manifestava.
El 1851, un concordat signat entre la Santa Seu i el govern espanyol decidí, per qüestions econòmiques, que fossin suprimides algunes diòcesis espanyoles, entre elles la d'Eivissa, que havia de ser agregada a la de [[Mallorca]]. Com que la diòcesi de Mallorca pertanyia a l'arquebisbat de València, la diòcesi suprimida d'Evissa passaria així a formar part del mencionat arquebisbat. En 1852 es dugué a terme la supressió acordada, però mai no es va realitzar l'agregació total a Mallorca, segurament per la posició contrària que mantengueren els seus bisbes.
Línia 12:
En 1927 les peticions constants dels eivissencs i formenterers, ajudades per la posició dels bisbes de [[Mallorca]] de l'eivissenc bisbe de Sió, patriarca de les Índies i capellà de la reina, aconseguiren que la suprimida diòcesi obtengués el títol d'administració apostòlica.
En 1928 arribà el primer bisbe administrador apostòlic, [[Salvi Huix i Miralpeix]], que hagué d'ordenar la nova administració apostòlica. Se celebrà el primer i únic sínode diocesà d'Eivissa i Formentera
L'any 1949, gràcies als esforços del bisbe Antoni Cardona, segon bisbe administrador apostòlic, es va atènyer la restauració de la diòcesi ''pleno iure
▲L'any 1949, gràcies als esforços del bisbe Antoni Cardona, segon bisbe administrador apostòlic, es va atènyer la restauració de la diòcesi pleno iure, per mans del Sant Pare [[Pius XII]] , convertint-se en el setè bisbe titular. Així, la diòcesi d'Eivissa restà assignada a l'arquebisbat de València.
* [[Diòcesis dels Països Catalans]]
| |||