Filó de Larisa: diferència entre les revisions

[[Numeni]] i [[Sext Empíric]] ens el presenten com el fundador d'una quarta [[Acadèmia]], recoltzantrecolzant-se en el fet de que Filó de Larissa rectificà el probabilisme o semi-escepticisme en que aquella escola havia caigut en mans d'[[Arcesilau]] i [[Carnèades]]. Sabuda ès la fredor i més encara l'antipàtiaantipatia amb que entre els romans fou acollida la filosofia de Carnèades, el qual afavorí la oposició que [[Cató]] i els seus amics havien fet de l'helenismehel·lenisme.

Filó de Larissa, per influx del seu mestre Clitòmac, en un principi es mostrà adversari dels estoics, ampliant la critica de la seva teoria del coneixement; però més tard, ja establert a Roma, adoptà una posició diferent. Suposava que el pensament que guià en Carnèades i els seus adictesaddictes no diferia fonamentalment del de [[Plató]], i així entenia continuar l'obra d'aquells,iniciant un retorn al dogmatisme. No negava que la representació vingués d'un objecte, però si la possibilitat de demostrar que fos semblant a ell.

El criteri de la ''fantasia catalèotica'' dels estoics li'n semblava inadmisibleinadmissible. La seva actitud sembla respondre al desig d'evitar les conseqüències de l'escepticisme absolut. A més, es proposava, en la seva filosofia portar a l'home per mitjans teòrics a la felicitat, com el metge el condueix a la sàlutsalut. Les seves idees no són conegudes per Ciceró, Sext Empíric, [[PlutàrcPlutarc]], [[Estobeu]], [[Eusebi]] i [[DiogenesDiògenes LearciLaerci]] i d'altres escriptors de l'antiguitat.

Les idees de Filó de Larissa són simtomàtiquessimptomàtiques, doncs responen a l'estat d'esperit de l'època, en que confluïntconfluint la cultura grega i romana, s'inicíainicia l'[[eclecticisme]].