Mecànica celeste: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
fins al periheli de Mercuri |
→La teoria de pertorbacions: Urà i Plutó |
||
Línia 36:
Per a tots els planetes aquestes variacions calculades s'adaptaven a les observades, excepte per al cas de Mercuri on hi havia un excés en el gir del periheli que no tenia explicació. El descobriment d'aquesta petita desviació en l'avanç del periheli de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] es va atribuir inicialment a un planeta proper al Sol, fins que [[Albert Einstein|Einstein]] la va explicar amb la seva [[teoria de la Relativitat]].
=== Pertorbacions inverses ===
Saber la pertorbació que causa un cos conegut sobre un altre cos, per exemple l'acció de Júpiter sobre l'òrbita d'Urà, és un tema de pertorbacions directes. Aplicant totes les pertorbacions dels cossos coneguts a l'òrbita d'Urà, quedava un residu sense explicar. Es va pensar que es devien a un cos desconegut: en aquest cas, es veia l'efecte, però es desconeixia la massa i posició del causant.
El moviment estrany de [[Urà (planeta)|Urà]], causat per les pertorbacions d'un planeta fins a llavors desconegut, va permetre a [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]] i [[John Couch Adams|Adams]] descobrir al planeta [[Neptú (planeta)|Neptú]] mitjançant càlculs. Descobrir l'òrbita, massa i posició del cos que causava la pertorbacions en l'òrbita d'Urà és una cas de pertorbació inversa, i és molt més complicat que el problema habitual.
| |||